Derrota d’ERC, derrota de Catalunya.

350.000 vots són els que ha perdut Esquerra en aquestes eleccions. S’esperava una davallada, però no d’aquesta magnitud.

Ara la qüestió, és on han anat a parar els vots? Què ha fet el votant sobiranista? Què han votat els manifestants pel dret a decidir?

Com sempre, el vot independentista ha estat molt i molt dividit. Uns han votat ERC, altres CiU, i alguns fins i tot, per por, han votat PSC (greu error). També alguns sobiranistes han votat en blanc, nul i també altres partit petits. Però molts s’han quedat a casa.

No hi ha dubte, Esquerra ha estat víctima de la seva pròpia política i de la por al PP. Aquests darrers anys ERC ha treballat pel PSC i aquests són els que s’han endut els seus guanys. Potser és injust aquest càstig, per la seva política a Madrid, però ha pagat per la seva mala política a la Generalitat.

Això ja li va passar quan va pactar amb CiU a la Generalitat. Aleshores, després de fer un govern estable i profitós, van tenir un forta davallada i el partit gran, en aquell cas, CiU en va sortir beneficiat. Ara li ha passat el mateix.

No sé què era millor per la Generalitat, però ERC ha pagat car estar al govern i més car ho pagarà. Potser li hagués anat millor, quedar-se com a primera força de l’oposició.

La tesi de que pactant l’entesa de progrés convertiria els vots socialistes en sobiranistes no ha funcionat. Amb els resultats d’ahir s’ha vist clarament.

ERC sembla acomplexat, perquè l’acusen de no saber governar, i amb aquesta excusa, de voler demostrar que sí, fa pactes i més pactes i accepta treballar pel PSC que és el PSOE.

Potser jo visc en un ambient força radicalitzat, però els votants d’Esquerra que conec, no els hi agrada aquest pacte, i no entenen aquesta estratègia del partit.

La primera conseqüència de tot això, és la dimissió de Puigcercós. No entenc la seva dimissió. Potser vol fer un primer pas sol·lucionar la primera crítica que els moviments crítics interns fan: la cúpula del partit ha de ser diferent als membres del govern. Els càrrecs han d’estar més repartits i no es pot barrejar la tasca del govern, amb la tasca del partit.

És suficient la seva dimissió? Cal? És l’únic culpable de la derrota?

Em sap greu, per ells, però sovint tinc la sensació que la cúpula d’Esquerra viu en el seu propi món, rodejats de gent que els afalaga per interés, que no veuen la realitat dels militants de base, que desconeixen les preocupacions dels seus votants.

Hi ha molts ciutadans nacionalistes catalans, sobiranistes. Això va ser molt visible a la manifestació pel dret a decidir. Algú ha d’engrescar tot aquest gent. Penso que ERC té la possibilitat d’atraure tots aquests votants. Els sobiranistes són una part important de l’electorat.

Sort que hi ha hagut les manifestacions pel dret a decidir, perque sinó pensariem que els independentistes van desapareixent, que aquesta ideologia va passant de moda. Però no és així, cada cop hi ha més independenitses, cada vegada hi ha més gent que veu que el camí per la supervivència de Catalunya és deslligant-se de la llosa d’Espanya.

Els partits nacionalistes tenen la oportunitat d’atraure tot aquest electorat, i ERC és el partit que ho pot fer millor.

Ho ha d’aprofitar i per això, no pot ser que la independència la deixin en un segon pla, entre parèntesis com en el seu eslògan de la campanya.

Els militants i votants d’Esquerra són votants convençuts i no es deixen enredar de cap manera, no se’ls pot donar gat per llebre. Per això, no poden deixar de banda els seus principis bàsics.

Jo ja ho he dit en moltes ocasions, l’eix dreta esquerra va desapareixent, i el primer és fer país.

Finalment només puc recordar una frase que sempre he sentit als meus avis: “La guerra es va perdre per les lluites en el nostre bàndol”. O sigui, que no deixem que ens apliquin allò del “divide y vencerás”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *