La columna vertebral de l’actual proposta d’Estatut està
tocada i enfonsada. L’ acord majoritari en finançament és de pa sucat amb oli,
i l’acord en la definició com a Nació de l’Estat d’oli sucat amb pa. Se
n’enfoten de nosaltres quan fan quedar llunyanes les posicions de la Delegació Catalana i la Delegació Constitucional en temes fonamentals per la nostra identitat,
com el de les seleccions esportives i el de la circumscripció electoral europea
o d’altres com la gestió de ports i aeroports. Però perquè?
Perquè vota ara el PSC amb la resta de forces pro-estatut, després de callar i dir “si amo” tota la
negociació? No serà que el que realment pretén el PSOE
és que s’exclogui de l’articulat el que no interessa uns i fa por els altres? No ho hauràn pactat amb
CiU també? Els sento utilitzats, ara i sempre. No se de que m’estranyo
La nota discordant, en caiguda lliure diuen i sembla, i poca
sintonia amb el seu partit (mana el President al PSC??, mana el President a
Catalunya??), el Molt Honorable Maragall abona les tesis d’ERC., quan dona a entendre
que la precipitació, la gana política del Sr. Mas, l’ha fet signar un full en
blanc al PSOE i no s’ha pogut aconseguir un millor acord, ni el reconeixement
del que som, ni gairebé res. Sembla que li agrada a Mas signar fulls en blanc,
i xecs també.
L’endemà, Miquel Iceta, intervé a la Comissió Constitucional
defensant el títol de finançament, i resumint diu: “si amo”, osigui : “me siento
plenamente solidario con los acuerdos del líder de la oposición en Catalunya i
el Presidente del gobierno de España”; “en todos sus puntos y en todas las
disposiciones que lo complementan”. Després
escriu al seu Bloc que no va
desautoritzar el President. En que quedem doncs? No se llegir? Ens prèn per
rucs? Prendrà alguna mesura Maragall, o no pot?
Al contrari, al President li deuen haver estirat les orelles al PSC, i què toca? canviar de tema, fer content el PSOE i fer servir Carretero de cap de turc. Parlem doncs de crisi amb ERC, i no de les seves declaracions al Parlament. Això sembla el joc dels disbarats i Maragall ho sap. Crec que no s’hi troba bé entre dues aigües, no en sap prou i no li surt bé.
També escriu Iceta que serà un Estatut potent, i no me’l crec. Si
des de Madrid li manen dir que no ho és, no ho serà, no? Potent com què Sr.
Iceta? Com una tia? Rossa i alta, però coixa i geperuda
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!