LLAR, ENTRANYABLE LLAR
A ca meva no hem viscut mai cap drama. Tota la meva infantesa fou un paradís. Habitava amb els meus pares: Mumare feia de perruquera a dues pases de la caseta de Santa Catalina: Ses Piules s?anunciava amb un neó de color vermell que els vespres, quan l?anàvem a cercar, s?encenia i s?apagava. Mon pare era comptable a una fàbrica de mariol·los i calcetins per devers Son Espanyolet. La meva germana va arribar quan jo vaig fer dos anys. Em va desbaratar l?aniversari. Des d?un bon començament va donar molta de creu. Record que els vespres no s?aturava de plorar com si estàs rabiosa i mumare i mon pare es passaven tota la nit engronsant-la de banda a banda d?aquells dos aiguavessos. Per molts de medicaments que li donà el pediatra aquella menuda s?havia aviciada amb els vou-verivous i no amollà la plorera forta fins que va fer tres anyets. Llavors s?aficionà a despertar-me i amb una barallera estranya per a una nina de la seva edat només volia que jugàssim a lladres. No oblidaré mai la feinada que tenia els matins de tornar al seu lloc els trofeus que Maria Antonieta Font Matamalas m?havia fet robar. Li agradava molt que deixàs mumare sense ni cremes, ni pintures, ni tot aquell fotimer d?eines de cosmètica que tenia. Un vespre que agafàrem l?arrissador de pipelles la meva germaneta quasi es va treure l?ull dret. M?agradava molt anar a escola. Era un alumne mitjà, els meus pares no mostraven per mi cap ambició particular. Maria Antonieta ja els va crear problemes a la guarderia: va mossegar l?orella d?un angelet i quasi se?n va dur un bocineu. L?expulsaren. Així mateix l?expulsaren de la majoria de col·legis. Els diumenges mon pare feia una porcella rostida al forn del corral. Allò es convertia en una celebració. Primer de tot s?havien de cremar un parell de feixos de llenya de pi ben seca. Després, segons una variabilitat lligada amb la meteorologia, esperàvem fins que el forn tenia el paladar blanc. I a continuació, després de retirar amb un burjó els calius cap a un costat d?aquella volta incandescent, arribava la cerimònia de la penetració de la porcella dins el recinte sagrat. Mon pare passava un guster que l?ajudàs: Macià, du?m això. Macià, du?m allò. Macià, du?m allò altre. Maria Antonieta es passava el matí eixugant-se la llarga cabellera negra, fent-se la manicura o llegint tebeos de guerra. La porcella deixava tota la casa perfumada. I era miraculós: semblava que aquell animalet es multiplicava després de cada menjada. Durava, normalment, fins el dimecres. Sense tèmer-me?n em trob als vint-i-set anys casat amb una funcionària de l?Ajuntament de Palma, pare d?una nina de tres anys i fent feina a una oficina de Sa Nostra just devora el nostre pis, a Sometimes. La meva germana no n?havia feta de bona. Es va escapar de la llar familiar amb un argentí que es dedicava al narcotràfic. Tot allò que férem per ella no va servir de res. Per sort ell la va deixar tirada amb un bombo de dos mesos i després d?avortar va agafar un poc de seny. Va estudiar idiomes i sociologia. Ara fa feina de caixera a Alcampo. Ens trobam algun diumenge a ca els pares, que varen vendre la caseta de Santa Catalina i compraren un àtic devora Sant Magí, amb una terrassa de vuitanta metres quadrats on mumare ha fet un vertader jardí tropical. Mon pare enyora les porcelles i mumare diu que ara s?han de conformar amb un pollastre a l?ast perquè els dos tenen problemes de colesterol i d?hipertensió. Amb la meva dona, Concepció, vàrem decidir que només tendríem una nina i em vaig fer la vasectomia. Hem boixat aquestes darrers trenta anys amb una regularitat de tres pics per setmana. Concepció no va ser mai una gran bellesa, emperò és la dona que més he estimat del món. Ens agrada envellir plegats dins aquesta rutina quotidina una mica avorrida. Ens contam les rues com qui conta els anys de felicitat. La meva filla Margalida als vint-i-dos anys seguí les ginyes de la tia. Es va casar amb un tral·larel·le mecànic i al cap d?un any ja s?havia divorciat. La tia l?ha agafada sota la seva protecció. Ara viuen plegades. No vull ni pensar el truller que hi deu haver en aquell apartament de Cala Major. Els dies senyalats feim un dinar a ca nostra i vénen elles dues ben endiumenjades, més pintades que una persiana valenciana. I es passen tot el temps desjectant-nos, insultant-nos i dient pestes de la nostra vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!