18 d'abril de 2007
Sense categoria
3 comentaris
Negre amb un racó de posta de sol
Fer del llenguatge expressió artística, aquesta és la feina difícil i plena de miratges, ofecs, defalliments i fracassos.
Construir un tractat sobre diferents ideals de bellesa. Aquesta és una altra feina musical que enfil a poc a poc.
Amb l’alegria dels salvats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I per què ens hauria d’alegrar.
Quina mania la de classificar, i els tractes amb els cànons de la bellesa, pretensiosos i ridículs. I remenar la llengua per treure-li art és com remenar-se-la: pur onanisme provençalesc.
Tot això està superadíssim, és com fer una escultura d’or perquè com a mínim tengui quirats.
Per poder-se salvar primer han de córrer algun risc, ‘qui no s’arrisca no pisca’. Els funcionaris no se salven, cobren triennis. Només els nàufrags tenim la possibilitat de salvar-nos.
Llarga vida als valents!