Plagueta de Bord

TOT EN TECHNICOLOR

No, no s’assemblen en res la passió i l’afecte.
J. J.

Dèlia Mir és el teu nom de ploma. Quan semblava que això de baratar-se el nom no estava de moda, tu decidires que Clara Riutord no era una bona identitat publicitària per a una actriu i escriptora. Quants de llibres duus signats aquest Sant Jordi de 2007? Estrenes novel·la, L?amor de Pandora, a l?editorial Pler del Text. No et pots queixar. T?han tractat com una emperadriu. Han inaugurat una col·lecció per a tu, Tot flama, i et fan una promoció amb cartells, postals i flyers que és totalment inèdita en la literatura catalana. Roger Puigdorfila t?acompanya com si fossis la seva darrera peça de caça. Amb una veu ronca i caçallera, quan feia una bona estona que no t?aturaves de signar llibres a Embat, li has dit mirant aquells ulls de betzol i aquella boca de pardalet que tot el temps et demanava si volies res: Roger, m?embafes un poc. Per què no fas quatre voltes, mires com van els caramulls dels meus llibres a les taules i ja em vendràs a cercar quan haurem de canviar de xiringuito? Antònia Vicens, que signava just al teu costat, Ungles perfectes, a una llarga filera de lectors, t?ha sentit i t?ha pegat una ullada de desaprovació. Bevies amb delit el pippermint frappé quan has desitjat que Tomeu Julià aparegués per art de màgia i et digués aixuixines: «Has de refractar la veu, has de jugar amb la profunditat, l?esqueixament i l?absència amb una autoritat increïble. No saps que la botànica ens ensenya que les flors dobles de camèlia necessiten un sòl àcid. Tu ets la potència de la calma. Escoltes la música? L?escoltes? És un funeral maçònic de Mozart: curt i feridor, incandescent i brumós, etern i fímer. Cerc la veu negra, aquesta veu plena d?enigmes emocionals, de coves fondes, de deliris inconscients. Dèlia, no has de fer servir la veu com un òrgan sinó com una polifonia. Les teves cordes vocals, la teva saliva, el teu paladar, ho sent tot. I tot està erotitzat, flamejant, bategant contra la mort. Pensa que Ismene és l?altra cara de la moneda d?Antígona. Per a Antígona tot és dol, tot és enterrament, tot són cadàvers i sacrifici. Per a tu la vida és molt vertical, molt bella, molt estimuladora. Hi ha un prat verd després del naufragi, hi ha vida, molta vida, abans de la mort. Dus en les mans un feix d?alfabeguera entre dues camèlies: una explosió dels sentits. Tu ets una explosió dels sentits, la intensitat, l?exultació: una zona d?innocència. Tot això emana del teus cos, de la teva veu: ets el fervor. Totes les cicatrius i les carícies que t?han deixat tantes d?històries resplendeixen en els teus mots. Has de ser alhora la regina de la nit i l?al·lota del bar. Ets un ser en fugida, quan et mous desencadenes càrregues de profunditat, dius tempestes elèctriques. Fas la teva feina de la forma més artesanal possible. Dèlia! Ets la vibració!» De bell nou Roger t?ha expulsat dels records. Hem de partir. Has agafat la bossa, has tret la polvorera, t?has retocat dins el mirallet rodó. Després, sense presses, t?has repintat els llavis. Estaves un poc marejada de tanta agitació. Tomeu Julià en acabar l?assaig t?havia besat a la boca. El desitjaves quan l?havies arrossegat al camerí. I damunt aquella otomana eres Ava Gardner quan cerca l?holandès errant, eres Isabelle Adjani quan sofreix com Adèle H., eres una Dama de les Camèlies fent el bategot sola, ben sola. T?has posat les ulleres de sol i has deixat les de mirar dins l?estoig. Et movies amb una parsimònia que treia de solc Roger que mirava el rellotge amb exageració i t?esperava fent passes en rodó. T?has acomiadat de tothom. Una senyora amb un mocador rosa al cap t?ha donat un llibre perquè el signassis. Ho has fet de dreta: quasi tremolant. Després has partit precedida per Roger. Duies una rosa quasi negra a la mà esquerra. Era un bell tràvelling. Et senties habitada per una espècie d?infinit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!