22 d'agost de 2012
Sense categoria
1 comentari

i el cel resplendia

Diari d’un vellard (XLIII)
Vaig començar aquest quadern per recuperar el temps perdut, per poder entendre’m una mica més, per vèncer-hi l’agunia més forta, la manca d’amor que fa tants de temps sembla envoltar-me, i els records. Aquest to una mica ximple que voreja la comèdia, podria donar el to melodramàtic de tantes de coses?

Respon a Marc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!