El cromosoma Y és idèntic en tots els homes. Tots ells conserven el mateix cromosoma Y, en ell hi ha incòlume l’herència genètica del primer home, el cromosoma Y és l’essència de la pols “adàmica”. El gust per les locions perfumades i les cremes embellidores que ens sembla un senyal postmodern dels barons d’avui és potser un atavisme mascle, ben mascle, masclíssim. Puix, ¿qui és capaç d’imaginar un mascle més mascle masclíssim que un home neandertal, capitost, per exemple, d’una tribu de fa uns 50.000 anys?…
Durant unes excavacions paleoantropològiques a una cova murciana, la Cova dels Avions, han estat trobats uns recipients petits amb restes d’una mescla de pigments que els arqueoòlegs creuen destinats al maquillatge del rostre i que pertanyerien a una població neandertal que l’habità fa uns 50.000 anys. Els recipients són valves d’unes ostres (l’spondylus gaederopus), bonics estoigs ergonòmics que la natura, la proximitat del mar, proporcionava als escassos habitants del territori.
Calia esforç, treball, sentit cromàtic i artístic per aconseguir en temps tan allunyats un cosmètic tan elaborat : una pasta mineral vermellosa, feta de pigments trets de la lepidocrocita groga i d’hematites i pirites de color roig i d’un material negre reflectant i de natrojerosita que encara avui s’usa com a cosmètic. Calia transformar en pols els minerals, fer-ne una mescla homogènia i prou untuosa per a adherir-se al rostre i cos. Per què se sentiren impel·lits a maquillar-se ?, per a emular quins animals?, per a donar al rostre un aspecte terrible que impressionés en el combat l’adversari?, o potser per a dotar-se d’un atractiu diferenciador?… En tot cas el que les restes expliquen és que els neandertals de fa 50.000 anys tenien pensament simbòlic, el que fins ara no era admès en els cercles científics.
Una digressió: per què en les descripcions dels homes de tribus actuals diem que aquells homes es pinten per a ballar les seves danses o realitzar els seus rituals?, i per què diem que les dones es maquillen i els homes es pinten?…
Les descobertes de la cova murciana trenca tòpics i obre noves realitats… Beckham, l’home que famosejà l’essència de l’home metrosexual, no va ser altra cosa que el renaixement d’un atavisme de fa 50.000 anys… Com bé recorda un espot publicitari enginyós que repeteix “m’hagués pogut dir Lluís però em diuen mono…”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola. M´incline a pensar que eixos neandertals utilitzaven maquillatge per qüestions rituals…ara bé, com se sap que només ho gastaven els homens? s´ha trobat en una tomba masculina? ho dic seriosament, podries traure´m de dubtes?……però el meu comentari va més en la línia del que deies del cromosoma Y….si l´esència del metrosexualisme està lligada al cromosoma Y, que només tenen ells, com s´xpliquen les dones coquetes?
Pd. conec bé a n ampli grup de murcians i et puc dir que alguns són PROU metrosexuals….i abans que Beckham!
🙂
Diguem que els que els homes es pinten per fer fugir a l’oponent i les dones es maquillen per atraure’l. Pintar-se és per fer por, maquillar-se per treure la por a l’acostament.
Els antics egipcis es maquillaven, ells i elles, senyal d’una civilització no pas especialment guerrera, però el mes normal eren les pintures de guerra en ells i els afaits embellidors en elles.
Els metrosexuals és un invent del mérketing que ja veurem com evolucionará i si influirá en els costums de la tribu global.