Plagueta de Bord

AQUEST ÉS EL MOTIU DEL MEU SILENCI: UN ACCIDENT PEDRER
I per afegitó s’ha cremat l’adsl per mor d’un llamp forcat!!!!

I gràcies, moltes de gràcies per la seva generositat crítica —discernidora— a Simona Skrabeck (El país), Emili Teixidor (Avui), Narcís
Comadira (El país), Jordi Capdevila (Avui), Xavier Cortadellas (Presència), Jordi Nopcke (Benzina), Joan Barril (QWERTY) i El llibreter (http://llibreter.blogspot.com/)
———————————————————————————————————————————
Una entrevista curta que m’han fet.
(…)
Cóm va sortir la idea d’escriure Acrollam?
He fet dos anys i mig de feina. He tingut la lletrada dins diferents reservoris (paper diari, paper digital, paper casolà, etc.). L’he obrada a consciència: l’he carregada.

Per què un palíndrom com a títol? Vull emular Poe, Henry James i Mercè Rodoreda. Faig veta sempre que sé: capgir llengua, capgir noms de móns, faig vencisos: tens, desfaig.

Cóm definiria l’influencia de Mallorca a la seva obra? Què troba a l’illa de bo i de dolent?
Som cervell d’illa. Això les màquines del segle passat ja ho sabien. No m’atur de sedassar per terramaraire els encontorns. Mundo inmundo, deia Gracián!

Què ha volgut expressar en el llibre? Què hi ha de vostè mateix?
Cronista desimbolt caça, amb tecnologies lletreres d’ara mateix, tota casta d’essers vius (una infermera, un ropit, una enamorada, un notari, una xicarandana, una fregadora de l’aeroport, una serralada, una negrata, un jutge, una puput i així fins un poble —més de cinc-cents— de personatges) i els entrega als lectors com un estol d’històries.

S’ha dit de vostè que havia inventat el nou gènere de la novel·la urgent o que tenia massa estil quan escrivia. Cóm és l’estil del Biel Mesquida? Què vol transmetre o crear amb la seva literatura?

Encara em persegueixen els gèneres, ai las! Som defensor del dret a la inasistència i a l’insistència! Robaria, pagaria i mataria perquè algú contestàs amb quatre mots de la veritat aquestes dues preguntes sobre l’estil de Biel Mesquida iel que vol transmetre. Jo només puc fer un link amb Acrollam.

Vostè ha escrit narracions breus, novel·la i poesia. També ha dit que no existeixen els gèneres, que tot és forma. Què hi troba quan escriu una novel·la? Li aporta quelcom de diferent o tot forma part del mateix procés creatiu?

El fons sol no l’entenc, o és una mala forma. Cal bastir cases de paraules, quadres de mots, universos verbals. Si a un li poses “conte” i a l’altra li poses “assaig” o “novel·la”, etc. m´és igual. La literatura es pot etiquetar, emperò només hi ha literatura bona i dolenta. That is the question. Tot el que escric forma part del meu corpus.

Ha declarat que de jove era un rimbaudià de cap a peus. Quins autors l’han influenciat més?

Els escriptors clàssics grecs, llatins, àrabs, europeus, americans. El cinema (des del cinema negre de Hollywood i els grans mestres a la nouvelle vague francesa) i la música (del gregorià a Mozart, de la cançó popular a la cançó d’autor, dels Beatles a Antònia Font i Pascal Comelade) també formen part del meu món.

Què ha canviat en vostè des de L’adolescent de sal? Cóm és l’escriptor d’ara i cóm era aquell?

Tenc més ofici i menys prejudici. Escric amb més llibertats pròpies de paraula. Som més autocrític i més responsable. També més anàrquic. Pas més gust i sofresc com sempre.

Té cap projecte literari al cap?
El cos de les coses, Lletredorada, Carnatge Hall: textos poètics i novel·lescs, emperò tots amb una forta voluntat de tensar el llenguatge, de fer-lo esponerar, de convertir-lo en monumentum pels segles dels segles..

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!