El Consell de Mallorca, amb col·laboració amb l’Associació Festivals Chopin-Sand de Valldemossa, nomenarà el pròxim dia 12 de setembre, la Sand com a filla adoptiva de mallorca. Generositat i saviesa d’una societat mallorquina que la Sand no reconeixeria. Vet aquí una biografia sandiana.
GEORGE SAND. FILLA ADOPTIVA DE MALLORCA
George Sand va néixer el primer de juliol de 1804 a un modest apartament del barri Saint-Martin-des-Champs, en el número 15 del carrer Meslay de París. El seu nom de bateig era Amandine-Aurore-Lucie i el civil fou Amantine-Aurore-Lucile. Va ser el fruit d’un gran amor i d’una ascendència estrambòtica. Pel costat patern l’avior és il·lustre, encara que trencada dues vegades per la bastardia: es troben a voler comtes, ducs, electors i vàries famílies reials d’Europa, un veritable almanac de Gotha. Pel costat matern, el poble, l’humil poble com un mestre ocellaire o un mestre d’obres. Filla de Maurice Dupin, lloctinent de l’exèrcit francès i d’Antoinette-Sophie-Victoire Delaborde. Els primers anys, Aurore viu a París en diversos domicilis, als quatre anys és a Madrid. El setembre de 1808 el seu pare mor víctima d’una caiguda de cavall per la qual cosa la seva àvia, Marie Aurore de Saxe, assumerix la seva educació a Nohant, casa rural que marcarà amb força la seva infantesa i on, en contacte amb els nins del poble, començarà a conèixer el sentit del mot <?>. Paul et Virginie, Robinson Crusoe, L’Ilíada, Corinne, Atala són els llibres que li obren les portes de la literatura. Aprèn l’anglés i l’italià a les monges agustines angleses. Travessa un període de gran devoció i la seva àvia, que no era creient, la treu d’aquest pensionat. Llegeix Rousseau, aprèn equitació i comença a dedicar-se a la literatura. El setembre de 1822 es casa amb Casimir Dudevant. El seu primer infant neix a París el 30 de juny de 1823 i durà per nom Maurice en memòria del Mariscal de Saxe i el pare de George Sand. El 13 de setembre de 1828 neix la seva filla Solange. És en aquesta època que ella va a París on s’hi estableix amb el seu primer amant, l’escriptor Jules Sandeau. Plegats escriuen la novel·la Rose et Blanche que signaran com Jules Sand i que atreurà sobre ells la crítica del món literari. Aquí s’acabaran els seus treballs en comú ja que George Sand escriurà tota sola la novel·la que li donarà anomenada: Indiana (1832). És en aquest moment en què adopta el seu seudònim. La meitat del nom de Sandeau al qual li afegeix un nom masculí, primer Georges i després George. Publicarà Valentine (1832), que mereixerà l’admiració de Chateaubriand. Romp amb Sandeau i escriu Lélia (1833). Viatja a Venècia amb el seu nou amant Alfred de Musset el 1834. Escriu tres novel·les Leone Leoni, André i Jacques (1835). El 1836 obté la separació del seu marit al qual havia denunciat davant el tribunal de la Châtre «per injúries greus, i mals tractaments». El 1837 viatja a Suïssa en companyia dels seus fills on es trobarà amb Franz Liszt i Marie d’Agoult. El 1837 publica Lettres d’un voyageur, Simon i Mauprat. La primavera del 1838 s’enamora del músic Frederic Chopin amb el qual viurà ininterrompudament fins l’any 1847. Aquesta unió tindrà una importància essencial en l’obra d’ambdós artistes, que s’influenciaran mútuament al llarg de tots aquests anys. El novembre de 1838 fins a mitjans de febrer de 1839 feren el viatge a Mallorca que, com demostrarà el llibre Souvenir de Majorque de la Sand, la correspondència d’ambdós artistes i les obres que realitzaren els 91 dies que visqueren a l’illa, fou una fita important en les seves vides i obres. Al <?> amb una natura bellíssima que conjuga el millor de l’Occident o de l’Orient i amb una societat que creà a la parella molts de problemes, la Sand dóna simultàniament una visió documentada i pragmàtica que conjuga amb una visió idealista, lírica i plena de passió. Emperò Un hiver à Majorque, amb la seva mescla de llibre de viatge i confessió subjectiva d’una dona avançada, idealista, que vol arreglar el món amb mesiànic redemptorisme i constitueix alhora un dels documents històrics d’una realitat mallorquina del XIX i una guia publicitària feta per una gran escriptora sobre una illa amb la natura idíl·lica i una societat amb inèrcies i retards seculars. Recordem quan diu: <?> I també quan anuncia: <?> A la cartoixa de Valldemossa la Sand acabarà la novel·la Spiridion, començada a Nohant, i treballarà en la segona versió de Lelia. L’hivern de 1839-1840 neix l’amistat amb la cantant Pauline Viardot que li inspira nombrosos aspectes d’una de les seves novel·les més importants, Consuelo, i La Comptesse de Rudolstadt, que es publicaran el 1842-1844. Entre el 1844 i el 1850 escriu la major part dels seus llibres d’inspiració rústica (Jeanne, Le meunier d’Angibault, La Mare au Diable, Le Péché de Monsieur Antoine, La Petite Fadette, François le Champi). El 22 de febrer de 1848 marca l’inici dels moviments revolucionaris que portaran a la proclamació de la segona República. George Sand hi col·labora activament redactant articles, que no signa, per al Bulletin de la République, full oficial de les circulars ministerials; crea el seu propi diari La Cause du peuple, destinat a popularitzar la nova idea de República. Col·labora amb el ministre de l’Interior i en el seu domicili parisenc tenen lloc reunions polítiques al més alt nivell. Gràcies a les llibertats fonamentals proclamades pel govern provisional de la segona República, és elegida l’Assamblea Constituent del 13 d’abril de 1848 composta per una forta majoria de conservadors i una minoria de socialistes, elegits per sufragi universal, que aboliran les mesures adoptades en favor del poble pels socialistes amics de George Sand. A París esclata la insurrecció de juny on moren en tres dies 4.000 obrers i 1.600 membres de les forces de l’ordre. George Sand, trista i descoratjada, es refugia a Nohant i abandona l’activitat política. El novembre de 1849 inauguren el petit teatre de titelles de Nohant que arribarà a comptar fins a tres-cents personatges, agafats d’entre totes les tradicions literàries i teatrals. Aquest teatre servirà de laboratori per assajar els seus drames i comèdies posteriorment estrenats a París: Claudie, Molière, Le mariage de Victorine, Les Vacances de Pandolphe, Le Pressoir, Flaminio, Maître Favilla, Françoise, Lucie, Comme il vous plaira, Le Drac, etc. El 1850 inicia la seva relació afectiva amb el gravador Alexandre Manceau que durarà fins el 1865 en què aquest mor de tuberculosi. El 1854, Sand comença a publicar les seves memòries, Histoire de ma vie. Aquest any està marcat dins l’àmbit familiar pels greus problemes del matrimoni de la seva filla amb Auguste Clésinger (principal motiu de la ruptura amb Chopin) que se separen oficialment el 16 de desembre. George Sand obté la custòdia de la seva néta Jeanne, objecte de les disputes entre els seus pares, quan ja és massa tard: abans de lliurar-la a George Sand mor d’una escarlatina mal curada a la pensió on els seus pares l’havien deixada. Entre el 1857 i el 1864 apareixen les novel·les La Daniella, Promenades autour d’un Village, La Ville Noire, Le Marquis de Villemer, Jean de la Roche, Tamaris, La Confession d’une Jeune Fille i Mademoiselle La Quintinie. El 1862 el seu fill Maurice es casa amb Lina Calamatta qui en vida serà una nora perfecta i una vegada desapareguda George Sand passarà bona part de la seva vida a copiar fidelment els manuscrits i cartes de l’escriptora i defensarà la seva memòria de les calúmnies. El matrimoni li donarà dues nétes: Aurore nascuda el 1866 i Gabrielle el 1868 a les quals George Sand educarà i escriurà per a elles els Contes d’une grande-mère. Gràcies a Aurore Sand i a la seva amistat amb Aina Maria Boutroux, avui Mallorca compta amb una important col·lecció de documents i records de la Sand conservada en el Museu F. Chopin – G. Sand de la Cartoixa de Valldemossa.
El 8 de juny de 1876 la polièdrica George Sand: escriptora, artista, republicana, feminista, ecologista, mor a Nohant i és inhumada en el cementiri familiar. Als dos segles del seu naixement, la figura de George Sand apareix com la d’una dona que s’avançà al seu temps i que fou la capdavantera de nombroses lluites que encara són les nostres: la lluita a favor de la <?>, divisa del seu ideal republicà i en contra de l’opressió de les dictadures i la violència assassina de les revolucions; la lluita en contra de l’esclavatge de les dones, i a favor del divorci i de l’amor passió, a favor dels obrers de la revolució industrial explotats i degradats, a favor dels que no han tingut mai veu davant la Història i dels defensors de la natura com un patrimoni de la Humanitat i en contra del culte del profit amb una visió innovadora d’allò que l’economia de mercat destruiria, a favor de les nacionalitats oprimides i en contra de les injustícies de tota casta. Cal, dins la nostra cultura catalana de Mallorca, redescobrir a la Sand com a escriptora que conjuminà passió i ofici per la lletra i realitzà una obra gegantina, crear una Biblioteca George Sand on apareguin traduccions catalanes d’una selecció representativa de la seva obra i crear un Grup d’Estudis Sandians per fer recerques i crear lligams mundials sobre la seva obra i la seva relació amb Mallorca i així poder treure els clixés tòpics i reductors que l’han retallada, per poder fruir-la en la complexitat i la bellesa dels seus textos, plens de riqueses i modernitats per als humans dels segle XXI.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!