L’estimava
com una mare: per la seva
saviesa, per les seves recerques, pels seus llibres, per la seva força de viure, pels seus elogis a la imperfecció, perquè en sabia una cosa de no dir del cervell humà. Tenia 103 anys però jo hauria volgut que visqués sempre.
Em donava vida. Era una màquina de viure. A més a més Nobel!
Puta 2012!
Se n’ha duit dues dones que adorava, que estimava, que eren patrimoni de la Humanitat: Margalida Garau Rigo Sancho Sancho al 94 anys i Rita Levi-Montalcini als 103 anys.
Mori la mort!