30 de desembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Dolor per la mort de Rita Levi-Montalcini

L’estimava com una mare: per la seva saviesa, per les seves recerques, pels seus llibres, per la seva força de viure, pels seus elogis a la imperfecció, perquè en sabia una cosa de no dir del cervell humà. Tenia 103 anys però jo hauria volgut que visqués sempre.
Em donava vida. Era una màquina de viure. A més a més Nobel!
Puta 2012!
Se n’ha duit dues dones que adorava, que estimava, que eren patrimoni de la Humanitat: Margalida Garau Rigo Sancho Sancho al 94 anys i Rita Levi-Montalcini als 103 anys.
Mori la mort!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!