Va ser devers les cinc i busques de la matinada, la nit del diumenge al dilluns. Vàrem sentir un renouer com si ens trobàssim enmig d’un camp de batalla amb explosions, trets i fluorescències arreu. I una aigua de clauet. Estàven enmig d’un tempesta brutal, immensa, apocalíptica!. Vaig córrer per tancar portes i finestres: la biblioteca ja s’inundava i vaig treure tots els endolls de l’ordinador. Però no vaig recordar aquest aparell humil que és el ‘ruter’: estació per poder connectar-me a la internet. I l’endemà estava apagat amb una pudoreta de cremat que se sentia d’una hora enfora.
I ahir, la periodista Montse Serra treia una entrevista meva a Vilaweb i no la vaig poder llegir.
Aquí la teniu. Estic molt content. Gràcies, estimada Montse Serra! Gràcies, Vilaweb!
El ‘ruter’ nou s’ha torbat un dia i mig en arribar! Ai, aquesta calma falsa! Sort que l’al·lot que l’ha duit m’ha dit que a la meva zona s’havien cremat devers cinc-cents aparells. Puta tempesta cremadora!
Quin no es consola és perquè no vol!, deia la padrina Joana quan n’hi passaven de grosses.