Diari d’un vellard (XIII)
M’agrada aquest bar enfilat a cap curucull de l’hotel Saratoga perquè puc veure el pati d’un col·legi amb uns al·lots que juguen a basquet mig despullats. Però avui no valen gaire amb l’excepció d’un que té unes cames d’una elegància indescriptible i un altre més petit amb un cos meravellosament compacte. La resta són menuts, informes i poca cosa.