Record quan n’Ovidi va venir a Palma per cantar Blai Bonet davall la volta mora de l’Hort del Rei. Va ser apoteòsic, sensacional, tendríssim, commocionador, dolcísssim, enamorador, joiós. Record una excursió amb n’Ovidi, amb en Toti i un Mehari descapotable que ens havien deixat anàrem cap al carrer de Palma, 74 de Santanyi on ens esperava el poeta, malalt, devora la seva mare, a la camilla del segon aiguavés de la casa just davant la claror del corral. El viatge no l’oblidaré mentre visqui perquè feia un fred de collons de mico. I anavem amb roba fresqueta i ens tapàvem amb tovalloles dins aquell cotxe sense sostre. Arribàrem enredats de fredors, gelats, tremolants. I en Blai i sa mare ens encalantiren amb la seva presència, amb el braser, amb un cafetet i amb una conversa plena de calideses i de tactes. Quin horabaixa! Ara, després de tant de temps, et cant. Cant la teva força per la lluita, cant les teves cançons que són fites de combat, cant la teva alegria contagiosa, cant el teu humor, la teva serenor, la teva gràcia infinita. I t’enyor de mala manera, amb tota l’ànima!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!