corpus corruptum
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Arribares a la meva vida com aquella
ona gegant i alta que, quan jo estava distreta mirant el vol fosc d’un corb
marí, no havia vist venir d’enfora i que m’agafà per tota la còrpora, em tapà
el cos, em capgirà i m’arrossegà per dins les saboneres dels seus budells
d’aigua viva una bona estona fins que em llançà damunt l’arena com una despulla
caçada per la tempesta.
Havíeu
triomfat per majoria absoluta a les eleccions i anàveu gats de suc i de poder.
A l’hotel Albatros, on es feia la festa de celebració, hi havia una piscina
molt gran en forma de ronyó que tenia una illeta enmig amb una pista de ball on
tocava un grup de salsa.
[Foto Mateu Coll]
Estava
molt cansada perquè havia estat interventora tot el sant dia amb un company i
dues amigues de la feina que m’havien assegurat que si guanyaven els nostres
canviaria la meva vida. Sopàrem de tapes a la bodega del Carme i seguírem per
la tevé l’escrutini. Guanyàvem, guanyàvem, guanyàvem a les totes! Anàrem de
quatres a la seu del partit, on el futur president va fer un míting i
l’aplaudírem a voler. Després ens convidaren a la festassa. Vaig conèixer gent,
vaig menjar i beure, vaig ballar fins a l’esgotament. Estava un poc marejada i
vaig pujar a una terrasseta entre palmeres i una balaustrada que era un mirador
perfecte. Sortires de la fosca amb una botella de xampany. Em saludares, et
presentares i em digueres si volia brindar amb tu. Tot va ser tan ràpid i tan
intens que quan em vaig descobrir dins els teus braços em semblava que estava
somniant. Eres un ós pelut i salvatge i les teves maneres encairades
m’agradaven perquè em tocaves amb la suavitat d’un nin que descobreix per
primera vegada el cos d’una dona. Em despertares electricitats adormides i et
vaig rapinyar amb aquelles ungles pintades de negre, que et deixaven
esgarrinxades per les cuixes, per les anques, per l’esquena i et feien gemegar
de gust. Sempre m’havia sabut adaptar quasi naturalment a qualsevol situació,
però amb tu em resultava tot més fàcil i em trobava amb un còmplice que
s’apuntava amb precisió als meus jocs més subterranis, més entremaliats i més
tirats. Acabàrem despullats dins una gran rodona de càrritx i feia servir
aquelles vergues llargueres per fuetejar-te i fer-te pessigolles. Al cap d’una
setmana em citares a la seu de la conselleria. A tu, agent immobiliari, que
coneixies molt bé el món de la construcció, la urbanització i la promoció,
t’havien donat un càrrec ben adient: director general del Territori. El teu
despatx era una sala immensa d’un casalot noble del barri vell que tenia un
gran finestral balconer des d’on es dominava el port i el castell de Bellver
fins al cap de cala Figuera. M’assegurares el lloc de secretària de confiança.
La meva feina seria ben senzilla i personal. M’encarregaria de fer servir totes
les informacions oficials abans que sortissin al Boib per fer negocis teus. No
eres gens boig, i això m’ho havies explicat fil per randa al teu apartament del
passeig Marítim, on el dia abans havíem pegat el darrer pinyol. Començà una
època de rodatge de la meva feina en què vaig admirar la teva facilitat per fer
tots els papers de l’auca. Eres un tot terreny: tant podies dur una roda
informativa en contra d’uns periodistes ecologistes que et volien crucificar
per haver permès un camp de golf amb un hotel de cent habitacions d’oferta
addicional, com mostrar la platja del Trenc a un ministre del medi ambient de
Baviera destacant la importància dels parcs naturals terrestres i marítims per
defensar la sostenibilitat de l’illa. A poc a poc les nostres pràctiques
sexuals i polítiques agafaven angles més perillosos. Primer començares pel
sex-toy més tòpic: unes manilles. Però els vàrem treure prou suc quan
organitzàvem sessions en què et tenia tot el temps fermat a la capçalera del
llit i em donaves carta blanca per fer-te les brutors i moixonies que em
passaven pel cos, per la punta dels dits i pel puny i tot. M’agradava quan
xisclaves com un porcellot en mans del matador i em demanaves clemència.
Després em regalares una pistola de bon de veres, un colt 45, que et duia
records de les pel·lícules de l’oest i dels mítics actors que l’havien fet
servir, des de John Wayne i Gary Cooper a Clint Eastwood. Un dels primers jocs
va ser comparar la mida del canó i de la teva verga. Guanyà la verga. I això et
va envalentir i durant una bona temporada aquella eina, carregada de bales de
bon de veres, ens donà joc per fer-la servir com a estimulant dels forats més
diversos. Passava el temps i et senties tan poderós i amb tanta impunitat
absoluta que oblidares que calia anar molt en compte amb aquelles mangarrufes.
I anar alerta amb els de més a prop, com jo t’havia dit moltes de vegades.
Especialment amb la teva dona, Encarni Bassa, filla d’un dels hotelers més
vampírics, que t’entaferrà unes fotos que li havia donat un detectiu de son
pare en què tu i jo ens besàvem a la vorera del llac Leman de Ginebra en una de
les nostres escapades monetàries disfressades de feina. L’existència és una
guerra permanent que tant pot durar cent anys com deu i que s’acabarà de totes
maneres amb una desfeta. Mentre em deies això assegut al despatx, veia el teu
sexe que s’agitava dins els calçons blancs, i el teixit gris de cotó i caixmir
s’aixecava com una tenda de campanya pel cantó de la bragueta. Eres
incorregible i m’excitaves quan menys ho esperava. Acabàrem aquells quatre anys
de sexe, joia, entusiasme, gaudi i grans beneficis amb un triomf de bell nou en
nombre d’electors, però que per mor d’un Pacte de Progrés ens va treure del
poder. Em vaig trobar a l’atur i amb el meu amant destronat. Començava una
època de vaques magres. Era com si t’hagués pegat l’andropausa, llavors
escalonàrem els nostres contactes. Vaig saber que t’havien detingut per un
telediari: anaves emmanillat i amb la cara alta i semblava que somreies
orgullós com quan jo et fermava a la capçalera del llit. T’havia traït un dels
teus col·laboradors de confiança. Et passares un parell de dies als calabossos
policíacs i et varen fer pagar una fiança milionària. A les fotos de quan
t’amollaren pareixia que t’havien clavat deu anys damunt. Quan et vaig
telefonar no te’n podies avenir. Tothom, fins i tot la beata de la teva dona,
t’havia abandonat i et pensaves que jo faria el mateix. De cap manera. Et vaig
cuidar com una infermera diligent i lleial. Han estat sis mesos molt durs, molt
negres i molt tristos. El teu advocat t’ha assegurat que la primera condemna
serà com a mínim de quatre anys. I m’has dit el que volies. Hem passat una nit
amb xampany i viagra. Hem boixat com puputs. T’he inventat els meus artificis
més singulars. I després hem agafat els dos cotxes. Abans de sortir el sol hem
anat a aquell punt negre de la carretera de Banyalbufar on hi ha tants
d’accidents. Tu has posat punt mort. I amb el meu parafang t’he empès cap al
fondal en què el teu porsche s’ha llançat amb tota la força de la llei. La llei
de la gravetat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!