JO SOM L’ALTRE I FRESSEJO
LA FESTA DE LA MÚSICA D’AHIR VESPRE ERA COM UN MAIG 68 SENSE POLICIES!
GENTADA AL CARRER, LLIBERTAT DE MUSICAR DE Cantar, de belar, de fer tota casta de sons i sonades. FORA COTXES! MENJAR I BEURE! GARGANTUA I PANTAGRUEL!
Veure aquesta expressivitat d’amplíssimes capes d’aquesta població que no conec (som a un país estranger) em dóna molta de marxa, em fa pensar que estam en un moment nou, delicadíssim, fràgil, líquid, del qual hem de trobar les coordenades, la bruíxola, l’orientació. No es pot transpossar amb el passat.
ÉS UN PRESENT COMPACTE I VIU!
Cal imaginar, inventar, cercar què volen dir aquestes noves(?) formes de relacions. Interpretacions noves de desitjos antics amb noves il·luminacions. M’ha fet moolta de pensera. La gent no té euros, no té feina, té hipoteques, etc. , però té cantera, gaidiera, juguera, estimera, visquera.
Quines notes més exaltants la nit del primer dia d’estiu!
[Imatge de miquel barceló]
Vaig dormir com si m’hagués picat la moscatsé-tsé. Havia cominat uns dotze quilómetres per dins la ciutat!
Havia vist tot de cossos amarats de música!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!