DOS POEMES PER A ‘L’HORA DEL LECTOR’
El millefiori de Murano damunt la rosa seca del jardí. He sortit a passejar amb dos poemes
—«Desolació» de Joan Alcover i «Passeig d’aniversari» de Joan Vinyoli— que vaig dir com a bonys track per a Emili Manzano, per a L’hora del Lector que s’acabarà com una desgràcia anunciada aquest juny. M’entusiasmen les
males herbes que creixen i floreixen a la vora del camí. No conec el nom de la majoria: raveniss groga,
tribulària, blauets, llacdecignes, xiurel·los, caçamosquera, fadrinets,etc.— Quin gust passejar-se dins
aquesta claror com a tardoral (fa poc que ha plogut i el sol està filtrat per uns niguls
blanquinosos), dins aquesta bellesa dels camps de blat tan grocs amb els ametlers tan verd i amb els airens marins que arriben d’enfora com un batec. Duc un bitllet amb uns mots de Rimbaud que llegesc
fort, en veu alta dins el silenci dels bladars romputs pel refilar d’alguns ocells de pas:
«J’assiste a l’éclosion de ma pensée; je la regarde; je l’écoute; je lance un coup d’archet: la symphonie fait son remuement dans les profondeurs ou vient d’un bond sur la scène.»
Pens en Manuel Castells i les paraules que va dedicar als indignats de la Plaça de Catalunya. Porucs de tot el món, uniu-vos a la Xarxa! Quina lliçó tan humanal!
Camín vora parets seques mig esboldregades pel temps i totes plenes d’esbarzers amb unes flors d’un lila esblanqueït que mir una bona estona. El sol fa filigranes amb els arbres d’un bosquet i em dedic a llegir el joc d’ombres que trepig amb calma. No pens en res. No dic res. No faig res. Només caminar com un pelegrí d’enlloc, perdut entre camps i boscos i harmonies musicals.
————————————
HE LLEGIT AQUEST TEXT D’EN FONO I EL SIGNARIA. GRÀCIES, FONALLERAS!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig riure molt amb els teus comentaris i estic molt d’acord amb tu! no perdis gaires energies que et volem “al pie del cañón” desde acrollam o desde on sigui!