Ens entossudim a anomenar-la santa, però és la més profana de les
setmanes. I més enguany que camuflada amb la diada de Sant Jordi (que
teòricament hauria de donar un plus de santedat aquest dies) encara l’ha
feta més disbauxada. L’abstinència de carn no ha semblat el camí per on
han caminat aquest dies els ciutadans. Si més no els que van seguir la
ruta dels àpats literaris. Al matí, als esmorzars de lletres no van
mancar apetitosos entrapanets de pernil (mes informació a la cròmica de
Raül Maigí). A la poca abstinència del matí li va seguir la del migdia.
Bufet lliure a la terrassa de Random House Mondadori, on es va es va
poder veure Marsé, després d’un grapat d’anys desvinculat de Sant Jordi, a més de Chufo Lloréns, l’il·lustrador Juanjo Sáez i Albert Espinosa, un dels triomfadors de la jornada. L’editora de La Galera, Iolanda Batallé,
també va convocar a un dinar, però el que es va omplir de gom a gom va
ser l’àpat d’edicions 62 a la terrassa de l’hotel Condes de Barcelona.
L’únic precepte que es va respectar de Setmana Santa és que en aquest
dinar distès la gent va circular com una processó. Mentre uns entraven,
altres se n’anaven a cuita corrents a continuar les seves sessions de
signatures o a fer la crònica pel seu mitjà. Enguany, tot i els núvols
matiners es va suar com ningú esperava fer-ho. No va ser una suor de
desesperació, sinó d’alegria perquè finalment no va caure el temut
xàfec.
Però a més de la ruta de la teca, aquest Jordi doblement
sant també va ser temptat pels plaers de la carn. Si en altres temps es
tancaven els cinemes, ara, locals que es consideraven llocs pecaminosos
fan jornada de portes obertes el Dissabte Sant, que segons els preceptes
cristians encara és moment de recolliment i abstinència. Així ho va fer
el reobert Molino, que no va representar un versió amb lluentors d’Els deu manaments sinó un magnífic espectacle de poesia eròtica catalana a càrrec d’un duet fantàstic: l’escriptor mallorquí Biel Mesquida i l’actriu de Vilajoiosa Pepa López.
Tots dos es van anticipar a avui, diumenge de Resurrecció, i van
cobrir-se de glòria en sentit positiu oferint un recital en què Mesquida
va demostrar les seves qualitats de cantant i rapsode, entreteixint
versos de diferents èpoques en què ressaltava la sonoritat de mots com xotxo, pitxorro, perdiu, anques, mugrons, entrecuix, testicle, anus i patata.
Frases com “el pardal del fadrí que tingui bona cabota”, “que me
donessis per es cul” o “quan el té dins sa cotorra” van il·luminar els
aficionats a la poesia que van fer una llarga cua al mític local del
Paral·lel. Obres de Biel Mesquida, Ramon Llull, Vicent Andrés Estellés i
fragments del sainet valencià Lo virgo de la Vicenteta, que va
fer petar al públic intergeneracional. A la sortida, sonaven els acords
de la música més sensual: el tango. Res de saetes.
La santedat del Sant Jordi, que havia començat la nit de divendres en les festes del programa Continuarà i de la revista Qué leer, va tenir el seu colofó a la sala barcelonina Luz de Gas amb una festa.