des de fa horabaixes, els albons, els albons
…el caminal de la possessió, les columnes mig inclinades, els pebreboners a cada costat, entrecolumnes, amb algunes faltes, els camps d’una verdor que fa mal als ulls, i, entremig, entre el camí de terra marronosa i les voreres just abans d’entrar al camps, creixen els albons amb aquell mecmeremec florit que em cega, que em fa tremolar.
(Escric d’un tret això que fa dies visc, que fa horabaixes quan vaig a passejar mir i toc i sent amb tota la còrpora, perquè no vull oblidar la intensitat singular d’aquests instants.)
I tot d’una després.
he anat cap a un dels petits caminals que hi ha a l’esquerra del jardí. He obert la barrera: és un caminoi marcat per uns bancs de pedra enmig del sementer. He vist fotos de principis de segle en aquest mateix lloc. Hi havia unes dames vestides de blanc amb randes com a personatges d’Henry James o de Villalonga que passejaven amb ombrel·les per defensar-se del sol. Què devien pensar? Què devien sentir? Ara els albons han colonitzat el caminoi. M’assec a una bancada. Mir com cau el crepuscle de color de cobalt, de color demar fonda. La Serra emblavissada també és el ciclorama de l’escenografia a través de les fulles tendrísimes dels caquiers.
El temps humà s’inscriu en cadascun dels elements del paisatge. Tenc una impressió que no sé com anomenar. No és felicitat, no és joia, no és benestar. És una plenitud feliç extremosament intensa i molt serena, estranyament imperceptible: quasi hauria no pogut agafar-ne consciència. I enmig d’aquelles coses, l’herbei, els caquiers, els albons florits, els ametlers ja plens d’ametlons, la paret d’esquena d’ase, el puig estibat de pins, la Serra com un mur de fons, em sent viu, no somnii, entre coses tan indubtable per la seva relativa insignificància: sent un cert estupor…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
(La percepció del món exterior a nosaltres per ventura és una creació del nostra consciència. El que veim és allò que sentim…)
Ho pos entre parèntesi: no n’estic segur…
Salutacions cordials
Ma