Aquest poeta turc, Mustafa Köz, m’ajuda amb la seva veu melodiosa a no pensar en la corrupció que ens ataca arreu arreu.

DECISIÓ

 

Si pots, vés-hi

procura que t’estimin

aquells ulls, aquella cintura, aquell gest

ets tu el rossinyol que canta

els teus peus tan falaguers

una unça de teranyina

hauria sabut convèncer-te

una parella de tórtores

cries a la teva sina.

Et jur que no t’estim.

 

 

 

                  
 

AL GALL CANTANT

 

De què parlaven el llit i la
flassada

quan callava l’ocell,
s’apagaven els estels,

quan venia envers nosaltres

una nau de vela.

Déu sap si eren paraules
d’amor

que xiuxiuejaves molt fluixet,

o era la maledicció

de ser la nit breu i la vida
tan llarga ?

 

L’actual
conseller d’economia del Govern de les Illes Balears, Carles Manera, assegura
que en la precedent legislatura en què comandava el PP de Jaume Matas
coaliccionat amb l’UM de Maria Antònia Munar hi va haver un pillatge dels
diners públics que es pot xifrar entre 260 i 270 milions d’euros. Ho tornaran quan els jutgin i els condemnin?

 

 

 

PETIT
ECLIPSI DE LLUNA

 

 

Llencem-nos, Semíramis,

que Déu no sàpiga si ens separam

amb els nostres llavis encara units,

aliens a l’incendi boscà,

feliç viatge d’aquell fanal

batecs d’aquella escultura malaurada

l’ombra d’aquell magnolier, recordes

l’aixopluc del nostre amor, en el dia més fosc,

i el
petit eclipsi de lluna, cada dia.

 

UN
MATEIX COIXÍ

Em deies d’envellir junts

de veure com se’ns arruguen mans i peus

de deixar el nostre ossam al mateix cementiri

érem com abelles en un pot de mel

torturades per les mateixes espines

em deies ocellet meu

la meva vinya, la meva lira, la meva flor

només cal un coixí per a dues vides

ara el coixí és en mans del matalasser

plomissol per a tu i per a mi.

 

21
GRAMS

 

Dos mots il·legibles:

“Per a mi, ets massa
feixuc.”

Frase introductòria de les
separacions

Per alleugerir l’amor.

 

COM
ABANS

 

Lentament fuig de la meva sina, Annalisa,

deixa que dormi la porta, la tanca, el porxo

que m’anegui o no en les besades

les teves llàgrimes m’ho diuen tot

és impossible nodrir-se de les cendres d’aquest
amor

deixa el meu amor i vés a

acaronar un amor fresc amb les cendres
enverinades d’aquest ferro.

 

 

DOS
COLOMS

 

Ja no t’estim.

Ella ho havia pronunciat amb tanta duresa

que no vaig saber quin mot

podria sonar més fort o més delicat

passen dos coloms davant el nigul

potser no davant sinó per dintre

volen dues petites rèmiges trencades

com pols de dues estrelles de sang.

 

CAMPANETA

 

Solitaris eren l’estiu i hivern

certs vents suaus, certs excessos del dia

Arriba l’hivern, tan infreqüent

Campaneta que envelleix a la porta.

 

 

QUARANTA EXÈRCITS

 

 

No cal creure tots els comareigs

aquell veí meu no estava abandonat

bé sí, una mica solitari

la seva ombra el seguia fermament

estava sol en els dies afamegats

i rebia la gernació en els dies assaciats

aquella desemparança aquella abundor l’esgotaren

se’n fotia del món i de la bolla.

 

                                            

 

ESTREMIMENT
DE LETO*, NIT FOSCA

 

Per a Ay?e

T’enterràrem ahir, demà recomençarem

toca la flauta, vesteix-te, passeja’t,

no visquis debades

la mort no és tan dolenta

el regne d’un sol dia també és un regne

ma germana, ma bella filla, àngel meu

conta’ns el que passà

parla’ns del vent bessó que bufa de Dídima

el vent que estremeix tots els que encara viuen.

 

* Fruit dels amors de Zeus i la deessa Leto (nit), vénen
al món els bessons: El Sol i la Lluna. Apol·lo és el Sol i Àrtemis, la Lluna.
Dídima deriva també de Gèminis, bessons.

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!