PONENTAL
El ramat són els meus pensaments
i els meus pensaments són tot sensacions.
ALBERTO CAEIRO
Caminar dins la claror rovellada d’un crepuscle estirat de núvols com filats de la llum: el tall del castell d’Alaró era aram, ara és carbó, les vinyes amagaven ocells, ara són silenci, es prepara un venteguer dins la ponentada bonnardiana de carabasses i verds morts. No passis gens de pena. Quan bufi aquest mestral desencadenat per les forces de l’hivern llegiré cartes de Flaubert, pensaré en la vacuïtat de totes les coses i sabré que encara m’estimes.
Tot ple de cendra i sang el cor ja tem
ser en llaç estret i en feres ungles pres,
bocaterròs dessota un roc estès
que així no se
m’acosti el pas extrem.
DOMENICO VERNIER
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt més bonic i encantador restar engatxat pels etsbartzers.