No vulguis reconèixer la bellesa de les mans
Cada capvespre la lletera puja fins al mas
No intentis enquinçar les velles ferides del pler
Els homoniqueus duen les mans fermades a l’os
No caldrà que protestis davant la multitud fosca
Les músiques sonen contra la claror del traspàs
No creguis ni una de les paraules dels renegats
Els capcuruculls de les muntanyes vessen fangars
No moguis ni un dit per refer els frontis del cos
Devessalls de claror inunden boques en punt
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!