12 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

JOURNAL DE DÉSIR (II)

HOC EST CORPUS MEUM
Aquest és el meu cos, diu el diari del desig. Perquè totes les sensacions, els pensaments, les idees, les coses que cont són una forma de dir el meu cos.
Qui toca aquest diari toca un cos. Qui llegeix aquest diari llegeix un cos. Qui passa els ulls sobre les lletres d’aquests mots acarona un cos.
Així sempre he sentit i he sabut que la lectura d’una obra és la lectura del cos de l’escriptor amb totes les seves riqueses i les seves manques, els seus errors i les seves brillantors, el seu univers i el seu desert, breu, el seu ésser.
Cadascú és una màquina desitjant.
Avui a la platja he inventat un Port Desig on anirien els cossos-vaixells dels desitjadors.
El desig està darrere cada acció, sovint incaçable, amb mil i una fesomies, des de l’amor a la set de coneixença, des del desig místic al desig de la carn, des de l’amor al poder al de les coses belles, des de la pulsió a la manca, des del sexe a la seva absència.

[Foto Michael Kenna]

De ben jovenet Epicur em vai impressionar. Per a ell la fi darrere era el plaer. Però des d’un bon començament vaig entreveure que l’epicurisme no era una forma fàcil d’hedonisme sinó que proposava un ideal de vida frugalíssim. Ensenyava com distingui¡r plaers del cos i plaers de l’ànima. Desigs necessaris i naturals (beure), desigs naturals però no necessaris (beure vi) i desigs ni naturals ni necessaris (beure en una copa preciosa). L’epicurisme ensenyava com jeraquitzar els desigs segons la seva natura i les seves conseqüències possibles. Sense ser prohibits, els desig naturals però no necessaris, com la sexualitat, devien ser mesurats, per no comprometre el bé superior que era el el bon estat del cos. L’absència de tot desig va assegurava la plenitud de l’ànima i l’autosuficiència, la llibertat d’un esperit mestre de si mateix.

Un amic em deia fa un parel de dies que en aquests temps el desig s’ha reduït a l’estimulació de les parts genitals. quasi li vaig pegar. Com explicar-li els llacs de malenconia en què m’han enfonsat els desitjos tantes de vegades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!