INICI
I
Et moriràs nin i jo també,
però d’altres bergantells vorera de mar
jugaran amb les ones i amb els cossos.
Serem nosaltres encara allà mateix.
II
La teva esplendor fosca em tapava
de besos que la nit menja amb fam.
La teva alegria és un ocell que fuig
pels carrerons sobtats de mes venes.
i III
Tot l’estiu va ploure damunt el nostre amor
i la tardor fou més daurada i més bella.
Em captives, delicadeses i tactes són
les estacions de la violenta tendresa.
[Foto Masahisa Fukase]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!