Plagueta de Bord

acab d’arribar de Barcelona,
acab d’arribar de BARCELONA POESIA (gràcies, menadors d’aquest tsunami de poetes i de poesia, Ester Xargay, Martí Sales, Eduard Escoffet!)
estic content, estic mort
content perquè ahir vespre a les deu de la nit al Verger del Museu Marès la Pepa i jo férem l’ullastre esbrancat amb Bells verds i creàrem una complicitat extraordinària amb 200 persones, això sempre, sempre, (quan passa) és un prodigi, un miracle nou (i moltes de vegades no passa!)
quin guster sentir com la gent, allà davant, a dues passes, beu les teves paraules, les xucla, les riu, li entren per tota els foradells de l’esperit, els commouen, els encenen, els toquen, sí, els toquen!
quin gust sentir riure quan dius animalades sexualotes populars, poesia verda,
quin gust sentir com es calfreden quan passes la llengua per la pell dels sentirs, de la sentiguera, literalment i en tots el sentits,
un públic que vivia les altes tensions dels poemes, les mambelletejava amb generositat, ens donava marxa de la bona amb una atenció activa, amb un ser allà en presència i en sensibilitat, ufffff!
que mal de contar el pler, que mal d’explicar el conjunt de sentiments, de sensacions, de visions, d’esglais, de nervis i de pors i de gusts i d’orgasmes que tens des de damunt l’escenari quan t’entregues amb tot el cos i l’ànima: és com cardar, com boixar, com estimar amb ardor!
va ser una nit històrica que quedarà gravada en la vida de Pepa i jo com un dels nostres moments poètics!
estic molt content dels comentaris del personal: gràcies, moltes de gràcies organitzadors, amics, coneguts, saludats, desconeguts (un senyor baix amb vestit fosc i cabells blancs que no coneixia de res em va dir que li havia fet passar una de les nits més intenses de la seva vida!),
gràcies a tots els que assistiren i a tots els que ens donaren paraules d’agraïment!
dir, recitar poemes així val l’alegria,
i gràcies a Jordi Florit que ens regala un text magnífic i generós al blog de Barcelona poesia, gràcies, també, tan bé, per la foto que és aquesta, la que il·lustra aquest post d’un deïdor cansat, d’un rapsoda content, ufff, quina notxe! quina notxe!
gràcies, amiga, amor, Pepa López! muààààààààhhhhh!
Petita llista de persones que em donaren marxa de la bona: la Maria del Mar Bonet, que em va telefonar encoratjant-me abans de començar i estava a primera fila, na Maria Bohigas, que va deixar els nins, una al·lota adolescent  X. i un jovençà X. que volien saber totes les fonts dels poemes, la Núria F. i la Marta I., que no em fallen mai, en Martí Sales i n’Eduard Escoffet, el promotors de la fet, tan càlids, tan a prop, na Carme Callol, que m’ensenya veu, na Rosa Maria Ros, que m’aconsella, n’Arnau Pons, que em fa anar dret, en Màrio i la seva filla, que em fugen, na Pilar Lloret i en Jordi, que vénen d’enfora, en Manel Mayoral i la Mari Pepa, que no m’havien escoltat mai, na Núria Martínez-Vernis que m’estima, en Pau Vadell que m’empeny, en Dani que és un cel, na Marina que m’entrevista collonudament, n’Emili Manzano que em fa costat, na Marisa Paredes, que va ser una sorpresa total, n’Agustí Villaronga, que és un gran amic, en Dani, un cómplice, en Tano Aixelà, una frescor d’escoltador, na Maria Salas, una fan autèntica, en Josep Sagaró, un pintor que admir, na Rosa Benet, que em va dur una ram de clavells vermells, en Jordi Claris, que sempre ve i tots aquells que la meva memòria deixa dins l’anonimat i que ens escalfaren amb els seu entusiasmei amb les seves mabelletes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!