Plagueta de Bord

Je ne sais pas observer, je sais être ouvert.

Peter Handke

DES
DEL JARDÍ. Estic, amb el meu nou i estimat macbook pro sense fils, a l’ombra fràgil de les fulles
tendres d’un lledoner que dialoguen amb els ramellets de flors orquidiàcies, ben
liles, d’un arbre de l’amor i amb un caramull de llibres, llegits, mig llegits,
fullejats i tocats per la vista al meu costat. El sol d’aquesta primavera és
tebi i els ocells no maregen gaire amb els seus refilars. Hi ha abelles i
fresèlies i, sobretot, moltes de ganes de publicitar alguns textos d’aquests
que t’ajuden a viure.

Començaré
per mestre Antonio Tabucchi  que
acaba de treure El temps envelleix
despressa (en català a Edicions 62 i en castellà a Anagrama), un
conjunt de
nou contes que es llegeix a tota velocitat i es rellegeix a poc a poc.
Tabucchi
va dir a Barcelona que aquest llibre era un homenatge a Nine stories de J. D. Salinger, que
considera el llibre de contes més bell del segle XX. Les històries
tabucchianes
també són belles i malencòniques i crítiques i exaltadores i romàntiques
i
retraten, amb aquesta ploma esmolada i plena d’una poesia fonda, tot un
fresc
de personatges especialment grans, madurs, vells. Potser això és el que
més
m’ha impressionat. Aquestes reflexions narratives des de la mitjana edat
o la
tardor de la vida. Un poc el temps de l’escriptor que va néixer el
1943. I
alguns protagonistes són gent que habita a l’Europa de l’Est en països
que
quedaren congelats en el temps i apareixen amb un altre calendari. Els
tres
contes que m’han frapat més són el d’una adolescent curiosa que parlar
amb un
militar a una platja de coses tan entretingudes com la guerra i la
lògica, les
crisis de l‘edat evolutiva i els desacords existencials, la nefelomància
i
Estrabó; l’altre és el d’un jueu rumà que des de Israel viu en la
nostàlgia i
enyora el seu passat sota la dictadura de Ceausecu; i potser el més
memorable
és el de László, un ex-general hongarès que habita, vellet, a Nova York,
que va
lluitar contra els russos el 56, que va ser degradat i rehabilitat,
tapat de
medalles, i que conta una estranya i essencial aventura a Moscou. Ben
recomanable.

El 30
d’abril de1857 en el foyer del teatre
Odéon de París es conegueren George Sand i Gustave Flaubert. Eren dos
escriptors d’idees diferents, de concepcions literàries situades a les  antípodes i d’entorns poc coincidents,
però des d’un bell principi els travessà un corrent de simpatia i de
diàleg.  Ella tenia disset anys més
que ell però això tampoc no va ser un impediment per a la seva amistat.
El
setembre de 1857 la Sand va escriure al Courier
de París un article en què declarava la seva admiració per Madame Bovary. Al principi una relació
cortès, social i gens íntima. Però des de 1863 comencen a
intercanviar-se
cartes. Es veieren alguns vegades al quart pis del número 2 de la rue
Racine de
París on habitava la Sand i al restaurant Magny, lloc de reunió dels
escriptors
de l’època; la Sand visità tres dies a Flaubert a Croisset a prop de
Rouen el
1866 i des de llavors les epístoles no es van interrompre fins a la mort
de
l’escriptora el 1876. La Correspondencia
(1866-1876) publicada per Marbot Ediciones, traduïda, anotada i
epilogada
per Albert Julibert i amb un pròleg d’André Comte-Sponville, és un
epistolari
magnífic, entretingut i que ensenya la força de l’amistat. S’ha partit
de
l’edició d’Alphonse Jacobs (Flammarion), s’han tret les notes d’escàs
interés i
s’han conservat 422 cartes. Puc assegurar que qualsevol lector curiós i
fervent
s’entusiasmarà amb la vida i la passió, la intel·ligència, que desprenen
aquests textos íntims plens de discussions, ullets, relats,
complicitats,
malentesos, debats, consolacions, confidències, necessitats i, sobretot,
una
amistat tendre i sincera entre dos “monstres” de la literatura que
marcaren
cadascun amb trets ben diferents la seva època. Flaubert compromès amb
la
forma, la Sand amb el fons; ell escrivint lentament, ella a tota; ell
misògin,
misàntrop i apolític, ella humanista, feminista i socialista utòpica.
Aquesta
correspondència que és llegeix com una novel·la feta amb totes
llibertats i
valors de la vertadera amistat. Un luxe!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!