Plagueta de Bord

Nabokov tenia un culte major: el detall diví.
El detall diví et convida a acaronar sense aturall, a assaborir sense saber el gust, a desfer les lianes de l’espessorall nítid, a cercar els petits eclipsis verbals que et permeten veure el text des d’una mirador impossible sense la fosca, les ombres, els clarobscurs.
Per a ell, un escriptor ver, savi, provocador, iconoclasta, independent, parcial, injust, bravejador, subjectiu, sarcàstic, excessiu and Sons, llegir era tremolar confegit amb l’autor per vibrar per damunt si mateix, per prendre el vol.
Le col·lecció «Bouquins» ha reunit les lliçons de Nabokov a Stanford, Wellesley College, Harvard, i, sobretot, Cornell en un llibre Littératures (traduït de l’anglès per Hélène Pasquier i Marie-Odile Fortier-Masek, Robert Laffont, 31 euros). Una joia necessària per a la supervivència, que caldria traduir al català.
[«Eclipsis verbals» i «el nin que l’han surat amb frit de porc» són troballes veerbívores de M. i el plagueter]
Coberta de Percaceries, llibre de poemes de Sebastià Perelló. Un must.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!