Plagueta de Bord

[Fragments del text per a la performance que faré dimecres dia 10 de febrer a les 19.30 dins l’exposició «Imatges secretes. Picasso i l’estampa eròtica japonesa», al Museu Picasso de Barcelona. CAL RESERVAR PER TELÈFON!

——Ho torn repetir: amollau-vos ben amolllats, obriu-vos com el capoll d’una rosa les portes del sexe, l’aiguavés del davant, els passadissos, les petxines, les nyoscles, les bajoques, els caralls, els penjolls, les sobrassades, les trompes i els vits, obriu-vos de gust, obriu d’ampit en ample tots els forats de la vostra sensibilitat sexualera, somniera, porcellera, febrera, coitgera, saborinera. Badau-vos les entrecames mentals, badau els traus i les perdius de l’esperit i de la carn. Deixa-vos entrar, amarar, furgar, tocar per aquesta bellor de les carns enrampades pel desig de conèixer i reconèixer cada racó, cada clivell, cada cleta, cada forat culer, cada xemeneia del budell, cada fissura, cada parrús, cada xona, cada marbre… 
——Tothom comença a sentir-se-la quan entra en aquesta cova de meravelles dels cossarros plens d’energia vival, fortota i apassionada, tendralera i violentíssima, envaginadora i mòrbida, jolenívola i pipaire, regalimosa i consoladorera, energia per desmorir, per córrer’s, per escórrer’s, per descórrer’s, aghhhhhhh! aghhhhhhh! L’altre dia una visitadora de l’exposició em deia que s’havia fet moltes palles mentals. Palles mentals lliures! Palles mentals a lloure!
——PSSST! PSSST! PSSST!
(…)

——L’única mort que vol conèixer Picasso és la petita mort que viu cada
dia en el cony de Jacqueline. És ella que el fa morir de gust en cada
estreta. De les altres morts no en vol saber res de res. Vivir i crear, lo único por lo que merece la pena arriesgarse.
Ho diu ben a les clares. Els cossos que dibuixa són forces vives i
vivificants, euforitzants. Hard-core d’altíssimes temperatures
pornografiqueres. Per això fins suara els han censurat! Cossaros de
Picasso: Forces humanals inoblidables que travessen les modes, les
èpoques i els temps per arribar fins a nosaltres amb l’exactitud d’una
sageta que ateny el cul del cervell, l’anus solar.
—— I has sentit
com fa visibles les envestides pornogràfiques que llancen els cossots
dels amants un contra l’altre, un dins l’altre, un entortolligat amb
l’altre, un i altre fusos en una combinació kamasutriquera tan
arraveixinada com bullent de voluptuositats que viuen en l’instant
etern que els fa ressuscitar, renéixer, reviure: cossons plens
d’intensitats, sense empremtes contingents, insubmissos contra el
dolor, amb una innocència irradiadora de perversitats amoroses,
pornogràfiques, desraonables, estrangeres al pecat.
——Vet ací el
cos, tot és aquí, ens diu Picasso en els seus dibuixos pornografiers
dels seixanta. Els cossos són infinits. Una infinitud de formes del
desig de les aferrades  per descobrir, per pintar, per cantar, per
passar un gustarro, per trobar petites felicitats plenes de gemcs, de
pantaixos, de calfreds, d’acubors, de brolladors de vida.
——Els
amants es nuen, es fermen, s’enculen, es desfan, s’afiquen mà, perden
els contorns, s’encataclequen, es fan bémal, es fitoren, s’encucavelen,
es xuclen, es repassen, es cavalquen, s’enpentenillen, es combaten, es
sodomiten, es penjarellen, es gorgen,  es fan de tot imantats pel llamp
de l’amor, de la fortor, de la calentor, de l’enardiment cervellerque
capgira els baixos:
un braços que esdeven tentacles plens de
ventoses, una verga com de bou que es fon amb una pantafena badadota,
dues boques s’aferren per les llengües mossegades, xuclades, xumades,
estimades, s’obren un en l’altre, un dins l’altre en una expansió
inoblidable, esgotadora, maturranguera. Inidentificables: fets u.
UUUUUAAAAAUUUUU!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!