EL VENT FA TREMOLAR ELS VELLS VIDRES
Sismògrafs dels moviments del temps, els vells vidres d’aquest obrador desordenat, caòtic, brossià, ple de llibres, de diaris, de músiques, d’andròmines íntimes, etc. (quin llibre més bo el d’Umberto Eco sobre les llistes!) i amb un ram de pi ver, xiprès i Ilex ple de bolletes vermelles, em diuen més coses que aquests pensaments solipsistes que se m’afuen com a dimonions, en legió.
Sempre m’han deprimit els caps d’any, els números rodons, les fites lloccomuneres per catalogar el temps que fuig en un no-res cap al no res.
M’estim més les celebracions singulars, secretes, dels happy few.
Brane Mozetic, un poeta eslovè, ha tret un llibre fulgurant i rodó, Banalitats (Jardins de Samarcanda), en una traducció primfilada de Simona Skrabec, que pot ser un bon company per aquests temps de duresa i de cervelltrèmols.
I m’ha enviat uns versos:
(,,,)
[Foto que m’ha enviat l’amiga Pilar Ll., gràcies, és la meteorologia del futur!]
A ma porte est un messager
d'une beaute surprenante. La chance brille
en ses yeux celestes,
parures de la lune en son plein.
Il m'a rendu visite,
porteur d'une lettre;
j'ai mis, en l'embrassant,
un collier autour de son cou.
Mouhammed al Nawadji (Cairo, 1383-1455)
Na vratih mi stoji sel,
osuplivo je lep. Sreca mu sije
v nebeskih oceh,
v okrasju polne lune.
Prisel je k meni,
prinasalec pisma;
objel sem ga in mu krog
vratu ogrlico nadel.
———————————————————
La música dels versos mesclada amb les sonates per a piano de Haydn, interpretades per Alain Planès em fan molta de companyia aquestes darreres hores de MMIX. I també m’acompanya la novel·la Jan Karski de Yannick Haenel en què ens conta la veu i la vida d’aquest Just que l’any 1942 travessà l’Europa en guerra per anar del gueto de Varsòvia a Londres i pegar crits d’alerta sobre l’exterminació dels jueus europeus al govern polonès a l’exili, als Anglesos i als Nord-americans: No el va escoltar ningú. Ni el Roosevelt! Impressionant i escruixidor! Cal saber tot això que havia quedat amagat, les novel·les del segle XXI han d’explorar a fons el segle XX: una pedrera infinita per bastir intrigues que diguin veritats que no recull la història.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Biel, fòra xistes fàcils i barats! Que això no és Polònia!
Aixó teu és un plec de sabors literaris existencials, sonoritats radicals, complicitats estètiques, proclamas vindicatives, finestra de desemparats, dazibao de causes perdudes, també.
Res manco esser vulgar i repetit, obvi.
Tu no ets un Miquel López Crespí ni un Salvador Sostres qualsevol,
Ni tampoc un més entre els mil-i-un blocaires que fan cada dia
el mateix article de còpia, proclamant la independència o fen befa i escrani d’allò que no són.
Bé, bon any, mai no deixaré de llegir-te i de no fer judicis del teu pensament .
Atentament, a
Menys mal que a Jan Karski no li van fer cas a Londres o als EEUU amb el jueus.
Doncs a la mussulmana Txexènia encara s’estàn esperant asseguts i avui ja fa quinze anys.