Aquesta idea ha guiat la meva escriptura avui. Em guia.
Faig inventaris del passat.
D’aquells que fan mal, que et remouen, que et duen a zones amagades que no t’atreveixes a trepitjar, a mirar, a sentir.
He repassat unes dates i hi havia tants d’assassinats a Mallorca (juliol-agost de 1936) que podia sentir els crits dels detinguts, la por, el dolor, l’angoixa, les pallisses, la impietat, els trets a cossos humans innocents.
Sorramolls que en qualsevol moment em poden engolir.
No em deix frenar per la por.
La por és dels animals, deia en Blai Bonet.
Cal ser coratjós per escriure.
Si diguéssim allò que tothom vol sentir seríem uns falsos profetes, un venedors de remeis capil·lars, uns telepredicadors.
Però fa mal reconèixer la barbàries dels teus avantpassats. Tots els humans són avantpassats, tot és avior humana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!