LA MEMÒRIA SENSE RECORDS (IV)
MAL ET BADASSES!
EL DIS-SIDENT ÉS: QUI ES DES-ASSEU
Fuig de l’eficàcia sonora excessiva. Les ocelles i els ocells m’eixamoren amb el seus cants que no sé. Pre-cipitació vol dir el cap el primer.
I quan et llances del penya-segat ja no pots tornar enrera. L’alè no és reversible. El cap-el primer d’un capficar-se que no té retorn et pot donar una idea de la natura del temps. Allò que no trobes mai, que et troba i et traspassa. Aquella manca de regressió motriu i rítimica. Aquell impossible enrera de la precipitació. El capficador bota dins el temps.
Sarcò-fag, el qui menja la carn. Això és un sarcòfag, carnívora morada. Nedes dins la brullola plena de nenúfars i de granotes. Et menjaries unes anques de granota ara mateix, emperò no són a l’abast.
Encens un llumí i tot el jardí ha desaparegut. Veus el cap Enderrocat on un home nu és a punt del capfico. Somnies amb Paestum. Ets a Paestum aquells dies feliços. I tot es recompon. La pintura a la coberta interior del sarcòfag amb el capficador nu que sura en l’aire i es llança dins el temps, dins la mort, dins la mar.
S’apaga el llumí.
Na Blancaflor es badà de dalt a baix del cos, i morta en sec. No ho veis! Mal no haguesses trobat el camí quan vengueres! MAL NO HI HAGUÉS PENSAT MAI!
La milana fa voltes en espiral sobre el buit de l’aire vigilant la presa. L’antivertigen la sosté. Fins que es pre-cipita cap a la víctima. Sense enrera.
(…)
I des sobte el llamp: aquest riu elèctric que connecta cel i terra. L’acceleració sense retorn. L’irreversible.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A la milana l’atrauen aquells qui neguen el país que com el seu propi no indica és el País Valencià, la nacionalitat valenciana i la denominació valenciana de la llengua per deixar-la en mans dels rapinyaires.