Plagueta de Bord

Sí, corresponsal pròxim, això no vol ser res més que una llarga simfonia de fragments sobre l’amistat.
La lletra és bona conductora de l’amistat.
I la lletra que s’escriu amb la mà tancada, amb qualsevulla eina que fa córrer, (fa volar, fa secretar, fa aterrar, fa esmolar, etc.) la tinta, duu dedins una energia pròpia que t’entra com un injectable.
Mesclar el pensament, la vida, la ficció, el saber, com si es tractara d’un sol cos, és el que han intentat Montaigne, Bataille, Bonet, Stendhal, Voltaire, Rodoreda, Bauçà. M’ho deia l’amic Pascal Quignard i em temia que aquesta era la meva intenció també, la meva feina des que vaig fer els primers borratxos.
Hauria de començar a fer excavacions arqueològiques en la meva còrpora. És bo posar-s’hi en aquest temps, el començament de la tardor, quan aniré perdent les fulles societàries, i em tancaré dins la circulació lenta de les sabes i els humors amb els ulls adormits, aclucats. Cap a les coves de l’hivern!
No sé que exhumaré, potser trobaré frescos prohibits, alguna arma rovellada, una joia que encara conserva brillantor, uns gargots que no sabré desxifrar, el lloc d’un amor, l’empremta d’una carícia oblidada, algun record d’un paradís perdut. Ha! Ha! Ha!
Potser la meva llista és massa fàcil perquè no té en compte l’amnèsia de la sobreinformació que patim. Estàs sotmès a la condició que et convengui el que  sap l’altre i a no saber res del que l’altre ignori: Uniformització.
(…)
Pens en la fragilitat d’allò que acaba.
Pens en la resistència d’allò que es lentifica.
Pens que la lletra ens tutel·la i ens forja.
No he anat a caminar perquè quan m’hi he decidit ja feia fosca.
He llegit l’amic Quignard molta d’estona. Em fa molt de bé. Em dóna una cambra pròpia i m’ofereix un temps insubornable.
En copii un mossec, que et dedic: «Ceux qui aiment les livres constituent, sans qu’ils le sachent, la seule société secrète excepcionallement individualisée.»
CAL CAUTERITZACIÓ SENSORIAL! Un títol.
Reborn again

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!