19 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris

BEURE EL PRESENT QUE JA S’ESCAPA

Ella era frenètica i espurnejant.
Ella duia sovint camisers de seda taronges.
Ella s’empolvorava els braços.
Ella llegia a tota novel·les d’intriga.
Ella interpretava com una heroïna moderna.
Ella dormia amb el llum encès.
Ella tenia la veu ronca.
Ella sempre duia els ulls massa pintats.
Ella s’enamorava unes quantes vegades cada setmana.
Ella dissimulava les pigues amb maquillatge.
Ella adorava Holly Golightly i Monty Clift.
Ella estimava la felicitat, aquest pont sobre el buit.
Ella admirava la Garbo.
Ella fugia de la secor del temps, corria massa.
(…)
Ella només, no més, somniava una existència breu.
Ella imantava el Món.
Ella feia papiroflèxia.
Ella sempre dibuixava núvols.
Ella jugava com quan era petita.
Ella tenia somnis tèrbols i sentits.
Ella sabia els noms de l’enyor.
Ella botava la corda dels somnis.
Ella sabia els noms de la vida i de la mort.
Ella llumejava.
Ella era cercadora de sensacions, una criatura celest.
(Rememorant F. D. amb J. E.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!