SEGON ANIVERSARI
Deixa un comentariDia 13 de juliol de 2011, avui fa dos anys en clau, vaig inaugurar aquest espai amb un primer article de presentació i endreça.
L’any passat vaig publicar un escrit, Un brindis agraït d’aniversari, amb un breu balanç dels primers dotze mesos d’articles, amb impressions, comentaris i una relació d’agraïments personals. El podeu llegir a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/224777
* * *
Il·lustració: Crida de portada del Diari de Balears (6-V-2013) per destacar la informació relativa a l’Homenatge als Mallorquins que, el dia abans, s’havia fet amb tota solemnitat al Fossar de les Moreres. Les fotos inferiors de Pere Cardús mostren alguns moments de l’acte.
* * *
Un nou i millor aniversari
Avui, amb motiu del segon aniversari, la meva satisfacció és molt més gran que l’any passat. He vist incrementat de manera exponencial el nombre de lectures que, no només superen les de l’any passat, sinó les que rebia quan escrivia a la premsa, amb escreix. El món de la comunicació ha canviat i canvia molt i en molt poc temps i la lectura s’ha fet més directa, més eficaç i, sobretot, més immediata.
A banda de la valoració quantitativa, però, em complau assenyalar els correus de coratge rebuts al llarg de tot l’any i, més enllà de la privacitat, la difusió obtinguda per més d’un article i la transcendència que han provocat alguns dels escrits, molts d’ells transformats en opuscles divulgatius per la bona i activa gent d’Indrets del Record, amb el rerefons del CAOC, Memorial 1714, IPECC i gràcies a l’empenta discreta, valenta i efectiva de Teresa Clota, una treballadora i lluitadora tenaç a favor, no només del dret a decidir, sinó també al de saber qui som i d’on venim. Alguns articles, com els dedicats a Lina Llubera (1) o a Bartomeu Rosselló-Pòrcel (2), han estat editats i repartits des de Perpinyà a Fraga. Una recompensa infinita que només puc agrair, perquè no té preu.
Un reconeixement pendent reeixit
La publicació dia 18 d’abril passat de l’article Dum singuli pugnant universi vincuntur (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243886), va lliurar-me la satisfacció de veure com Barcelona reparava un injust oblit històric: retre tribut públic d’agraïment als mallorquins que moriren en la defensa de Barcelona l’any 1714. Feia anys que reclamava aquest reconeixement sense cap reacció i, de cop i gràcies a un article, en només dues setmanes i amb gran diligència, dia 5 de maig, amb els honors de la Coronela de Barcelona, es va fer un acte de reparació amb tota solemnitat i, per a deixar-ne constància i recordar que la lluita contra els borbons és de tota la nació catalana, es va procedir a instal·lar un nou plafó informatiu, elaborat sobre un retall del meu article, amb el relat de l’heroica actuació dels mallorquins, tant a la defensa de Barcelona l’any 1714, com a la de Mallorca, l’estiu de 1715. La satisfacció és immensa, perquè aquell acte, a més de fer justícia, certifica el poder i l’efectivitat de la paraula; la millor i més efectiva arma dels demòcrates.
Cató per a esteranyinar la memòria
Un altre fet que incrementa la valoració positiva d’aquest segon any d’articles és el llibre en curs amb un primer recull. Feia molt de temps que l’editor Lleonard Muntaner em reclamava la publicació dels escrits en un o més llibres. D’entrada, jo em feia l’escàpol, perquè sabia que traslladar un corpus d’articles a un llibre exigeix una feina de depuració intensa. Cal despullar les referències temporals subjectes a una actualitat que ja ha prescrit. Cal revisar els adjectius amb més rigor. Cal, en definitiva, canviar de registre de comunicació. Això he fet i, fa poc, he lliurat a l’editor una selecció corregida i millorada de tres dotzenes d’articles, amb un generós pòrtic de Josep Maria Solé i Sabaté per publicar abans de finals d’any.
Guillem d’Efak, quan es va posar malalt, demanava a tota la gent que l’anava a veure: “on són els joves?; què fan?”. Tenia prou clar que el més important era no trencar la cadena de la nostra llarga caminada. Sol dir-se que els joves seran la clau del futur, però aquesta percepció és una consigna dels més grans per retardar o barrar el pas als qui ja són la clau del present. Aquest sentit de no permetre rompre la baula que garanteixi la continuïtat en la lluita a favor de les llibertats, ha primat a l’hora d’elaborar la selecció d’articles. Entre diverses opcions, he orientat la publicació a recollir històries poc conegudes, manipulades, falsificades, maquillades o, en més d’un cas, deliberadament ocultades. La raó de ser d’aquesta orientació rau en la convicció provada empíricament que la història és cíclica. Una bona part dels errors que cometem deriven del desconeixement de precedents molt similars que, oblidats o silenciats en el temps, ens fan repetir les equivocacions. Per això, l’elaboració d’un Cató per a desteranyinar la memòria; un llibre de lectures i de bons amonestaments per als més joves.
És important aprendre a posar en solfa i quarentena l’educació rebuda. No només els qui vàrem patir la nacionalcatolicista, sinó també les generacions víctimes de l’ensenyament postfranquinsta. Tots hem d’aprendre a dubtar de la informació que ens han volgut fer creure. Els meus articles pretenen convidar els lectors a pensar. A revoltar-nos, plegats, contra l’acceptació mimètica dels llibres d’història oficial. El discurs dominant que ens han empeltat és una forma destructiva de dirigisme cultural. Cal pensar i, sobretot, cal pensar amb esperit crític.
Com no podia ser d’altra manera, el llibre en curs anirà dedicat a les persones que exerceixen la docència, com a complement de reforç a la seva transcendental feina d’exercir el magisteri. Els ensenyants, més que ningú, saben on són els joves i què fan. És important proveir d’arguments i de sentit la tasca dels educadors. De moment, la meva modesta contribució serà un llibre de suport a aquesta funció poc agraïda que mereix un major reconeixement social.
Vilaweb; la lluita eficaç per a la llibertat
S’escau fer un darrer comentari que entenc important, sobre la gran comoditat que em dóna ubicar-me al costat de milers de persones que comparteixen espai a Vilaweb. Si allò de “sentir els colors” és demostrar orgull de pertinença, em complau enormement haver escollit aquesta plataforma per desenvolupar la publicació dels articles. És més, crec que mantenir Vilaweb és un acte intel·ligent de defensa personal i nacional. Aquí hi ha informació veraç, lliure, clara, valenta, compromesa i, per afegitó, amiga. Així que continuaré escrivint en aquest espai immillorable, des del racó del meu blog, i, a partir de demà mateix, començaré un tercer any per etzibar més articles de combat. Ara mateix, encetat aquest punt sense retorn cap a la llibertat, totes les aportacions a favor de l’objectiu final són bones.
Gràcies per la complicitat i la resistència!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/240757
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/241093