Etziba Balutxo...

Un debat que s’ha fet cíclic en el món de l’ensenyament, i crònic en el cas dels estudis de secundària, és l’elecció de llibres de lectura. El problema és la diferent sintonia entre el criteri dels programadors, l’experiència dels mestres i el gust dels joves. S’ha de dirigir la lectura? S’ha d’anar a remolc dels centres d’interès dels estudiants? Si l’objectiu és promoure el coneixement i fomentar la lectura, cal eradicar les lectures obligatòries i tenir l’habilitat de manejar bé el fil que fa volar l’estel de l’aprenentatge. Llegir bo i llegir bé és la millor promoció dels llibres. Crec, amb ferma convicció, que els millors llibres són els que s’obrin amb interès i es tanquen amb satisfacció.

*   *   *

El Cató és una peça clau

Els primers llibres solen marcar la tendència futura de les lectures. Transformada l’afirmació en negatiu, és evident que poden determinar l’abandó de l’hàbit de llegir. Els pitjors analfabets no són els qui no saben llegir, sinó els qui sabent-ne no llegeixen. En només dues generacions, hem vist un canvi substancial en el model educatiu. Els qui vàrem patir el nacional-catolicisme sabem de la millora que s’ha experimentat, amb l’abandó d’aquelles oracions, disciplina fèrria, cançons de guerra, càstigs humiliants i repressió en tots els ordres. Les escoletes d’avui són, en termes generals, una convidada a la socialització dels infants. Després, superat el llistó fonamental d’aprendre a llegir i a escriure, els escolars han de deixar la funció passiva d’escoltadors i ser els administradors dels contes i de les històries. En aquest punt àlgid és on apareix una peça clau: el Cató; el primer llibre de lectures. I és aquest punt àlgid precisament el que no es troba avui, almenys amb l’atenció i la transcendència que mereix, en els actuals programes escolars.

El significat del Cató

L’etimologia de les coses, com és sabut, té una transcendència relativa. En el cas del nom atribuït al primer llibre de lectures infantils l’origen és important, perquè determina una manera d’entendre el món. El Cató es denomina així en memòria de Marc Porci Cato (217 aC – 149 aC), polític, escriptor i orador romà. Després de ser qüestor, edil, pretor i cònsol, va ser elegit censor el 184 aC. Orientà la seva acció a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega. Va redactar lleis contra el luxe i denuncià les irregularitats d’altres polítics. Va escriure una història de Roma (la primera en llatí), el tractat De Agri Cultura, amb interessants notícies sobre els vells costums, i altres obres perdudes, entre les quals figurarien aforismes i màximes orientades a l’educació dels infants. Aquell pensador seria conegut com El Vell, per distinció del seu besnét del mateix nom anomenat El Jove. Posteriorment, ja en el s. III, apareix Dionysius Cato a qui també es relaciona amb l’autoria dels aforismes. 

El respecte als sèniors

La finalitat de les màximes de Cató era brindar pautes i recomanacions als més joves (1). Una de les primeres, contrasta poderosament amb el món d’avui. Els romans valoraven molt el paper del Senat i sentien gran admiració i respecte als sèniors, una figura (la del sen, la dels bons homes o homes bons) ben viva a la Cultura Catalana. Mentre que avui la consigna és menystenir els consells de la gent gran (“no ens digueu què hem de fer, volem equivocar-nos sols” – deia el maig francès), Cató diu el contrari: “Caveto alienam disciplinam temere contemnas” (guarda’t de menysprear temeràriament l’experiència dels altres).

La divulgació del Cató

La popularització arreu del món del Cató sol atribuir-se a Erasme de Rotterdam (1466-1536), amb la publicació l’any 1513 del llibre Disticha Catonis on fa un recull, comentat i ampliat dels aforismes. Construïts de manera sintètica i, talment els refranys populars, fàcils de memoritzar, alguns pensaments es consideren procedents erròniament del Dret Romà. Un exemple és la molt utilitzada expressió: “Patere legem quam ipse tuleris” (pateix la llei que tu has dictat).

El Cató: protagonista de la Cultura Catalana

Més de mig segle abans de la traducció d’Erasme, concretament el juny de 1462, els pensaments de Cató varen ser traduïts al català, tal com apareix a un manuscrit de Sant Cugat del Vallès. No és la primera notícia de l’obra dins del nostre àmbit lingüístic. A la darreria del s. XII, primeria del XIII, ja apareixen referències a la Catalunya Nord i a altres punts d’Occitània. Tot plegat, va en línia amb un estil de llibre molt arrelat als inicis de la nostra literatura. El Llibre de Saviesa de Jaume I (1208-1276) o el Llibre dels Bons Amonestaments d’Anselm Turmeda (1355-1423) són dos exemples de referència. 

Quins han de ser els llibres de lectura?

Retornem a la reflexió inicial. Quines són les lectures a recomanar? Per brindar una resposta empírica, cal analitzar les llistes de llibres que apareixen en els programes d’educació, amb domini aclaparador dels autors que figuren de fa temps en els llibres d’història. La Literatura ha caminat molt d’ençà d’Alcover, de Costa i Llobera o de Verdaguer, autors que, igual que els clàssics, s’han de fer conèixer en el marc del temps que varen viure i han de ser estudiats en funció d’allò que varen representar. Altra cosa és forçar-ne la lectura quan s’ha demostrat que, almenys en els cursos de primària i de secundària, no resulta engrescadora. Una cosa són els llibres de text, on cal trobar-hi els noms dels autors més destacats i de les obres més emblemàtiques, i una altra són els llibres de lectura. La Història i la Literatura són dues matèries harmònicament relacionades, però amb personalitats ben definides. 

No vull menystenir els qui discrepin, però sóc dels qui creu fermament que la Literatura, més que cap altra cosa, és Art; l’Art per excel·lència. Cert és que totes les altres manifestacions (la Pintura, la Música, l’Arquitectura, el Cinema…) són d’una gran i meritòria importància, perquè emocionen, commouen, estimulen els sentits i abelleixen la vida de les persones, però la Literatura és per a tothom. A diferència de les altres arts, no discrimina les persones invidents o les sordes; la Literatura és una finestra oberta al món que convida a viure aventures, a descobrir crims, a viatjar arreu de l’univers, a admirar el pensament dels savis, a seguir els millors somnis d’amor, a contrastar opinions, a conèixer la història de la humanitat… Llegir és un plaer per qui sap gaudir de les coses, però també és un acte revolucionari.

Òbviament, no han de ser els programadors acadèmics els qui, amb postulats més o menys pedagògics, decideixin les lectures a recomanar. Això és dirigisme cultural i, al final, estableix un joc d’imperatius que genera un discurs dominant. La decisió ha de ser la simbiosi que resulti de les coordenades on conflueixin l’experiència dels mestres amb l’interès dels estudiants. Els ensenyants han de vetllar per un mínim nivell de qualitat i els estudiants han de reclamar el dret a no ser torturats i escalivats amb llibres farragosos i avorribles, per molta d’estètica que continguin. Els llibres de text han de formar i informar, però els de lectura han de fomentar l’hedonisme de llegir. 

(1) Alguns exemples de frases atribuïdes a Cató

Els savis aprenen més dels bojos que els bojos dels savis

No compris el que vols, sinó el que necessites

Els homes, amb la inactivitat, aprenen a fer mal

Si comprens la matèria, la sabràs explicar

Les paraules més brillants poden provocar la guerra més cruel

Les paraules dels morts contenen els millors consells, perquè no tenen por

Si escoltes aprendràs si només parles t’equivocaràs

Escolta la veritat i no allò que t’agrada

Si vols ser feliç, menysprea les riqueses

Estudia, treballa, lluita… Si només vius d’esperances t’esclavitzes

És preferible el cim de la saviesa a fingir estupidesa

El pitjor governant és el que no sap governar casa seva

No es pot discutir amb el ventre, perquè el ventre no té orelles

L’excessiva confiança i l’excessiva reserva són enemigues de la conversa

La ferida prevista és més suportable

Tornar vell no és dolent si tens en compte l’alternativa

L’ira amaga sempre la veritat

Prefereixo que la gent pregunti per què no tinc cap monument que pregunti per què en tinc

No podem controlar les males llengües, però la intel·ligència ens obliga a ignorar-les

No prometis dues vegades allò que només pots fer una vegada

Un home enfadat quan obre la boca tanca els ulls

Si sorprens algú, fes veure que és ell qui t’està sorprenent

Mira d’anar sempre amb bones companyies

Vigila a qui deixes diners i pensa-hi bé abans de fer-ho

No oblidis mai el bé que t’han fet

Com que la vida és incerta, no posis l’esperança en la mort de ningú
La paciència és la major de les virtuts humanes

El coratge no et fa més valent, però t’ajuda a resistir
La fortuna és fugissera però l’art no t’abandonarà mai

Cuida’t de la salut i no de les aparences

Allò que de dia desitges comprar, els somnis t’ho regalen