Etziba Balutxo...

LES BRIGADES BLAVES PROFANEN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA!

Per una raríssima excepció a la norma, la divisió blava d’ara i els incultes botiflers que la dirigeixen, tenen raó en una cosa: la senyera quadribarrada no és un símbol autonòmic ni espanyol. Efectivament, és molt més que això. A més de ser la bandera de la Corona d’Aragó i el símbol nacional dels Països Catalans, també és la icona internacional per definir “la llengua catalana, pròpia de les illes Balears”, la qual sí que és autonòmica, segons expressa clarament l’Estatut d’Autonomia vigent que profanen els de la brigada blava, de la mà d’un col·lectiu racista i colonitzador que té per objectiu subjugar i esvair la llengua de Ramon Llull, la llengua mil·lenària que, a les illes Balears, ha estat la dels nostres avantpassats durant vuit segles i que ha superat privacions i persecucions de totes les dictadures i, de forma intensa, de les monarquies borbòniques. 

Sembla mentida que els assaltants de col·legis (ep, agressors per tant de persones menors d’edat) hagin arrabassat a les males una imatge que és utilitzada arreu del món i amb tota normalitat i, evidentment, per la majoria d’institucions de les Illes Balears i Pitiüses, inclòs el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i els ajuntaments illencs per il·lustrar i definir la llengua catalana. Com s’ho faran ara? Enviaran les forces d’assalt per arrabassar símbols a les institucions que ells mateixos malgovernen? Amb l’exemple que he posat, remetran escrit al batle de Felanitx que elimini les quatre barres de per tot? Serà per llogar cadiretes!

De la mateixa manera que, arreu del món, per indicar que a qualque indret es parla la llengua castellana s’indica amb una bandera espanyola, les quatre barres són el símbol que representa la llengua catalana. A ningú no se li acudeix posar la bandera d’Argentina, posem per cas, per indicar que es parla castellà, perquè cada llengua té un únic símbol identificatiu reconegut en el mapa de les llengües del món. Els arrabassadors dels llaços, en el seu anticatalanisme militant, en la seva paranoia i en el seu odi irracional, han intentat confondre l’opinió pública amb la incompleta, esbiaixada, reduccionista, perversa i simplista identificació del llaç quadribarrat (ells diuen “senyera” i el llaç no ho és) amb Catalunya. Mireu com són de manipuladors que obliden intencionadament que Aragó té la mateixa bandera! (1) Són només incultes? Ens hem de creure que no sabien que han vulnerat les lleis que ells són els primers obligats a respectar i a fer respectar? Podran al·legar el desconeixement de la seva sagrada “carta magna”? (2) Demostren “respecte i protecció” per la llengua catalana arrabassant-ne el símbol? Ai, si només fos incultura i no una manifesta animadversió contra la llengua dels seus besavis i rebesavis!

ANAR PER LLANA I ROMANDRE TOS!

Han fet honor al refrany popular i, ara, els qui hagin pogut actuar de bona fe romanen amb el cul a l’aire a la vista dels centres escolars i de la història. L’animalada que han fet és tan gegantina que només els haurà servit per certificar el seu cretinisme. D’entrada, hauran de fer tancar els caixers automàtics de les entitats financeres, especialment de les antigues caixes d’estalvis avui bancaritzades, però amb representació del govern als consells d’administració, perquè una de les opcions que brinden als usuaris és l’elecció d’idioma i, a moltes d’elles, el nom de la llengua s’acompanya amb les banderes que les defineixen: la d’Alemanya per a la llengua alemanya, la d’Anglaterra per a la llengua anglesa, la d’Espanya per a la llengua castellana i, ai las!, les quatre barres per a la llengua catalana! Vade retro! Però la cosa no acaba aquí, no. Ja veig els nous Jinetes de Alcalá enfilats com una moneia per assaltar els restaurants de les carreteres i arrabassar les banderes de França, d’Itàlia, dels Estats Units i tantes altres perquè ni són “autonòmiques ni nacionals”! No era aquest l’argument de l’envestida?

Els exemples anteriors (que podríem continuar i no acabaríem en un dia) desemmascaren la clara intencionalitat política i selectiva de l’acció repressiva. És cert que podrien al·legar que els caixers, les entitats de canvi de moneda, les botigues comercials o els restaurants són entitats privades i el govern no hi vol actuar (ni que sigui perquè no pot). Molt bé, d’acord, aleshores deixem de banda les entitats privades i mirem només què fan les institucions públiques. La il·lustració d’aquest article és només un exemple, un entre mil documents que he arreplegat en dues setmanes, d’institucions públiques governades pel mateix partit dels assaltants d’instituts. La quadribarrada és present a la pràctica totalitat d’institucions públiques com a símbol de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, que el govern té l’obligació de protegir. Aquest fet, notòriament públic, posa en evidència la perversió psicològica dels agressors. Com s’ho faran? Donaran instruccions de retirar la milionada de prospectes repartits arreu? Remetran cartes amenaçadores als batles dels pobles? Esbucaran els punts oficials d’informació turística? Qui, fent avergonyir son pare a la tomba, acusà els instituts enllaçats per la llengua de fer política, què farà ara? No sap que la llengua és cultura i que qui la politiza és ell? Tornarà a declarar el que va dir dels instituts referit a les institucions que governa el seu partit? Dirà que l’Ajuntament de Felanitx, els Consells Insulars i el govern del qual fa part fan política i utilitzen “la” senyera que no és autonòmica ni nacional ? No deu recordar la dita popular que l’ase va dir orellut al porc. 

Ells sí que en fan, de política! Una política sectària de partit arrogant que, lluny de fer feina per la cohesió cívica, la pau social i la convivència, ha declarat la guerra a la Ciència i a la Cultura i ha promogut un guerracivilisme que divideix el poble en nom d’una majoria que no té, des del moment que només han rebut el suport del 27% dels electors. És a dir, molt lluny de la majoria social que podria conferir legitimitat democràtica a modificar unes lleis que, en el seu dia, no només s’adoptaren amb aquesta majoria social, sinó que comptaren amb la unanimitat de tots els partits polítics representats al Parlament de les Illes Balears… fins i tot el seu que aleshores governava! Els Jinetes de Alcalá d’ara (expressió que ha aplicat encertadament a les brigades blaves l’escriptor i creador d’opinió Llorenç Capellà) no volen governar, com és el seu deure, en positiu i per a tota la ciutadania de les illes Balears i Pitiüses. No són estadistes. Són de la raça dels “conquistadores” i els agradaria actuar com feren els seus herois Hernán Cortés o Pizarro a Amèrica, amb un error de càlcul: aquí no podran!

La feina que hauran de fer, serà més llarga i feixuga que una marató sense sabates. Les brigades blaves també tindran feina virtual, perquè hauran de tancar els centenars de pàgines web existents a les Balears que brinden l’opció idiomàtica amb el símbol de la bandera quadribarrada (3). No cal dir que moltes d’aquestes pàgines són d’institucions públiques, algunes, fins i tot, amb el .cat acceptat i incorporat en els correus electrònics oficials, com a nom privatiu de l’àmbit de la llengua catalana (ai, Pere Rotger, quina contradictòria passivitat més trista, la vostra!). Els escamots també hauran d’envestir als consells insulars de Menorca, de Formentera i d’Eivissa (4). Els hauran d’arrabassar les seves banderes quadribarrades. Per cert, és evident que els Bausán-Delgado-Bosqueinanimado no han vist mai les banderes de les altres illes de la seva Comunitat Autònoma (o, pitjor encara, les han vist i no les respecten!), perquè resulta que les quatre barres sí són autonòmiques. És més, a l’únic lloc que han esquarterat la senyera del rei en Jaume i li han palplantat un requadre a imitació de la bandera dels Estats Units és a Mallorca!

Es pot ser tan redecabota? Es pot tenir una obsessió tan malaltissa? Una de dues: o són molt dolents o han perdut la xaveta! Per això, per arrodonir la seva ignorància o mala llet, podran acabar l’exercici amb una feina afegida el dia de cap d’any, perquè hauran de robar l’estendard de Cort amb les quatre barres quan el consistori el tregui en processó, tal com es fa cada 31 de desembre des de fa segles, en una de les festes més antigues del món! Si el batle de Palma, n’Isern Demallorca, s’hi oposa i en exercici de la seva obligació defensa la senyera, li faran pam-pam pel culete? El demandaran els del cirCULO? O l’afusellaran directament en l’esperança que els seus hereus ideològics els imitin a ells amb la no condemna dels crims del franquisme? Quanta, quanta, quanta mediocritat! Quanta d’estultícia! Quant de cretinisme, el dels etnocides!

Si fessin tota la feina bruta assenyalada per completar i complementar la que ja han iniciat a les escoles, encara no acabarien amb les contradiccions! Si van a la Llotja de Palma i alcen el caparrí per veure les claus de volta, es trobaran a la nau central amb l’escut que presideix l’edifici: les quatre barres! Volen una relació de llocs on les podran anar a arrabassar, perquè no són símbols autonòmics ni nacionals? Podran donar feina a tots els aturats de les Balears! Podran tomar La Seu, el Castell de Bellver, La Llotja, el Consolat de Mar, l’Almudaina, l’Ajuntament de Palma, el Claustre de Sant Francesc, Santa Clara, la Mercè, la Sala Capitular de La Real, el museu de Cura, la parròquia de Santa Maria, la Cartoixa de Valldemossa, la Catedral de Menorca, la Murada de Ciutadella, la Casa de la Cúria d’Eivissa… i esglésies i palaus d’arreu de les Balears, i hauran de cremar milers de quadres (5), però ni així podran esvair tots els llaços que ens agermanen. No ho podran fer, senzillament, perquè no poden entrar a tots els cors (6) i cervells de la bona i digna gent d’aquesta terra! Aquests “llaços” no els podran arrabassar!

PROPOSTES I SUGGERIMENTS

Vull felicitar i agrair públicament les bones iniciatives adoptades en els Instituts de Mallorca. Els de Marratxí i Felanitx, per la seva ocurréncia i creativitat, resulten emblemàtics i encoratjadors en la defensa de la llengua. Posar banda musical a aquesta defensa, amb ironia fina dedicada a l’estultícia dels censors, és una acció altament regeneradora i molt positiva. Tot i això, cal activar altres mecanismes contra les agressions. Per això, transcric algunes propostes per debatre com a hipòtesi de treball :

a) Crec que s’hauria de dur els autors d’aquestes males accions a la barra, davant dels Tribunals de Justícia, perquè hi ha uns indicis clars de prevaricació. Els qui han executat les instruccions rebudes i, evidentment, els que han donat les ordres, s’han desviat dels seus deures i han vulnerat les lleis que els obliguen a protegir la llengua catalana. No només no la protegeixen, sinó que a plena consciència la desprotegeixen i eliminen un requisit tan bàsic com és el seu coneixement a l’Administració per part de tots els funcionaris; un punt clau per protegir l’idioma que ja figurava a l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de 1931, elaborat des de la societat civil. Qui podria iniciar l’acció judicial, al meu entendre, és el Consell de la Societat Civil de Mallorca, ens plural integrat per nombrosos col·lectius socials, culturals, sindicals, polítics i ecologistes. Si no, ho pot fer l’Obra Cultural Balear, Jubilats x Mallorca o qualsevol altra organització. Fins i tot, en darrer extrem, ho podria fer un grup de persones en defensa dels drets civils com a usuaris davant de les institucions públiques.

b) Crec que els partits polítics de l’oposició, amb independència de la seva tasca parlamentària, haurien d’afegir-se a la denúncia judicial, perquè si no ho fan, atesa l’evident burla del mal govern a la legalitat vigent, serien còmplices de l’endemesa per negligència, desídia i passivitat. La ciutadania espera molt més d’ells. El PP no té manies en l’agressió i els altres partits les haurien de perdre en la resposta.

c) Crec que els Instituts afectats han de reclamar (per escrit i compulsant-ne còpia a la Conselleria) la devolució dels llaços i la seva instal·lació per part de qui les va usurpar il·legalment. També cal reclamar que anul·lin les instruccions i les amenaces adreçades als centres escolars i rectifiquin per tal d’ajustar-se a Dret.

d) De moment, en els centres escolars, penjaria el llaç acompanyat de tots els llaços reconeguts internacionalment. Uns símbols que, quan s’han utilitzat a façanes no només d’escoles, sinó d’institucions públiques, mai no han estat retirats per part de les ara diligents brigades blaves. En concret, jo posaria: el llaç negre (símbol de dol), el llaç morat (contra la violència de gènere), el llaç verd (en defensa d’un món sostenible), el llaç rosa (com a conscienciació de la lluita contra el càncer), el llaç vermell (emblema de lluita contra la SIDA) i, un de nou: un llaç marró (per denunciar la merda que omple els cervellets de les brigades blaves). Al final de la teringa, hi afegiria el símbol adoptat internacionalment a favor de la Llibertat d’Expressió. Mireu les coses! Un símbol, aquest darrer, que tot i que avui és reconegut internacionalment, va néixer a Mallorca l’any 1977 (7). Algú creu que gosaran enviar els seus escamots contra uns símbols que no són ni autonòmics ni nacionals? Podem esperar d’asseguts! Seria de veure, però puc respondre: Ca barret! (8)

Amics i amigues que ens hem enllaçat, endavant les atxes! Que no ens facin recular ni un cabell en la defensa dels nostres drets civils. Hi ha moltes de causes justes i nobles per defensar avui arreu del món. La llengua catalana, com totes les llengües, és patrimoni cultural de la Humanitat, però només ens té a nosaltres per defensar-la. És un deure fer-ho, perquè volem!; perquè hi tenim dret!

VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN!

NOTES

(1) La tardor de 1976 vaig assistir a Saragossa a un concert de Labordeta. Quan s’aixecà la cortina del teatre, al fons hi havia una gran quadribarrada i algú del públic (l’anticatalanisme que ha sembrat Espanya no és patrimoni de Mallorca) li va tirar una llauna. El cantautor aragonès es va indignar i, abans d’iniciar el seu recital, va dir: “¡Esta es mi bandera! ¡La bandera de los buenos aragoneses! ¡Quien se atreva a profanarla me va a tener enfrente!”. El públic es va aixecar a aplaudir i l’agressor va partir esbroncat. Quan es tramità l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, no hi va haver cap debat sobre quin era el seu símbol autonòmic. Històricament era i és el mateix que el nostre, però aquí varen fer una americanada (mirau de llegir aquest mot aviat i ens entendrem millor).

(2) Article 3 de la Constitució espanyola:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.