Camins de ferro

Què és, si no, la vida?

On et portin els somnis

15 d'octubre de 2010
Sense categoria

Comença el viatge. Tanques els ulls. Et deixes portar. El principi del camí és clar. Però… i el final? Qui t’acompanyarà en aquest trajecte? Un matí qualsevol, o no qualsevol, és aquell matí. Et despertes amb prou energia, et dutxes, et vesteixes, prens alguna cosa i enfiles cap a l’estació. A l’andana gent que arriba

Llegir més

En sentit invers

29 d'abril de 2008
Sense categoria

Avui li ho diria. Sí, per fi li ho diria. Respiraria fons, inspirant per agafar força i li deixaria anar! Feia mesos que ho volia fer. Ella seia sempre davant seu al tren en el sentit de la marxa. No li deixava opció a seure en cap altre lloc. Aquell matí feia sol. Mentre el

Llegir més

Escuts i barreres

4 de febrer de 2008
Sense categoria

Què devia voler dir l’escut que duia cosit a la cartera? Dos colors. Un animal. Reconeixia la regió del país al que pertanyia. Seria lingüista? Potser un apassionat de la història? O simplement un nostàlgic? Si agafava el tren semi directe del matí i el de mitja tarda l’aconseguia veure. Ell entrava parsimoniós pel final

Llegir més

Via(gra)

11 d'abril de 2007
Sense categoria

Esbufegant, va pujar al tren quan les portes ja s’entre tancaven. No hi havia seients lliures, així que va alçar el braç i es va arrepenjar a la barana de dalt. A la següent estació, l’entrada de més gent a la plataforma el va fer avançar de cop…?Senyor, senyor! que perd les coses de la

Llegir més

Doble vi(d)a

16 de març de 2007
Sense categoria

Ell seixanteja. Ella, no. Potser ni ha arribat als 40. Cada matí repeteixen la mateixa cerimònia. Ell arriba a l’estació amb la dona del bracet. Es fan un petó i, en arrencar el tren, ella el saluda amb la mà mirant pel vidre. Un cop a dins, ell sent que és en un món nou.Ella

Llegir més

Ulls d’infant

14 de març de 2007
Sense categoria

M’agrada observar. Veig, descobreixo, tinc sensacions noves. Comparteixo mirades, espais, visions. Cada detall em suggereix, se m’enduu més enllà de l’objecte, de la persona, del temps.Els colors m’obren la boca de l’estòmac; aquell groc impactant, el vermell emotiu, el blau refrescant, el blanc purificant… Unes closques de pipes marquen la presència d’un grup de gent

Llegir més

Una sola direcció

14 de març de 2007
Sense categoria

Cada matí apurava més. Acabaria perdent el tren i arribant tard a la feina si no es posava les piles abans. En arribar a l’estació, la gent dispersa al llarg de l’andana feia posat d’espera.Va regirar la bossa fins a trobar el bitllet i el va ‘cancel·lar’ a la màquina vermella de l’estació. D’una revolada

Llegir més

Millora el teu tren (de vida)

14 de març de 2007
Sense categoria

Cada matí, en esperar a l’andana que arribi el tren a l’estació, ja ni et preguntes: avui arribarà a l’hora? -ni la mires, l’hora-. Per què el tren triga en arribar a Barcelona el mateix temps que fa 50 anys? Podré seure o hauré d’anar una hora de peu? Arribaré tard a treballar o a

Llegir més