Camins de ferro

Comença el viatge. Tanques els ulls. Et deixes portar. El principi del camí és clar. Però… i el final?
Llegir més

Avui li ho diria. Sí, per fi li ho diria. Respiraria fons, inspirant per agafar força i li deixaria
Llegir més

Què devia voler dir l’escut que duia cosit a la cartera? Dos colors. Un animal. Reconeixia la regió del
Llegir més

Esbufegant, va pujar al tren quan les portes ja s’entre tancaven. No hi havia seients lliures, així que va
Llegir més

Ell seixanteja. Ella, no. Potser ni ha arribat als 40. Cada matí repeteixen la mateixa cerimònia. Ell arriba a
Llegir més

M’agrada observar. Veig, descobreixo, tinc sensacions noves. Comparteixo mirades, espais, visions. Cada detall em suggereix, se m’enduu més enllà
Llegir més

Cada matí apurava més. Acabaria perdent el tren i arribant tard a la feina si no es posava les
Llegir més

Cada matí, en esperar a l’andana que arribi el tren a l’estació, ja ni et preguntes: avui arribarà a
Llegir més