De totes les novel·les que has escrit les he llegit pràcticament totes. Heretaràs la terra m’ha agradat, però de moment em quede amb "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts". Dit això, crec que per suposat llegir-la és una molt inversió literiària i social. Ah! i de tant en tant no vindria malament alguna cosa més de l’estil de "Llet agra" … Sort
Vaig petat de feina i no tinc temps per a res. Però fa una setmana i mitja vaig agafar prestat el teu llibre a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró i me l’he llegit d’una revolada.
És com un crit desesperat de ràbia i d’amor a la teva ciutat, Xàtiva. Però els paral·lelismes que puc fer amb la meva comarca, el Maresme, és tot un símptoma de la destrucció que patim als Països Catalans.
Fot ràbia que el tros de terra heretat per Vicent Bayamo acabi sent recuperat pels feixistes especuladors a partir de plans urbanístics.
L’estada a Cuba de Cento Morell és un fragment del llibre apassionant i el retrat del mestre Bernat Català és un retrat excel·lent de la repressió cultural que ha patit el poble català.
Enhorabona, doncs estic segur que és també
autèntica "pata negra".
A veure si amb aquesta no em deixes a punt de plorar… que amb «Quina lenta agonia» la nostàlgia em tenia atenaçat!
Faràs alguna presentació del llibre?
La resta dels mortals si volem editar un llibre ens hem de pagar l’edició de la nostra butxaca.
Però, clar, els intel.lectuals oficials com tu teniu totes les edicions debades…
I que conste que m’agrada molt com escrius i la teus riquesa lèxica.
Però això explica per què defenses tant ACPV.
De totes les novel·les que has escrit les he llegit pràcticament totes. Heretaràs la terra m’ha agradat, però de moment em quede amb "Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts". Dit això, crec que per suposat llegir-la és una molt inversió literiària i social. Ah! i de tant en tant no vindria malament alguna cosa més de l’estil de "Llet agra" … Sort
Benvolgut Toni Cucarella,
Vaig petat de feina i no tinc temps per a res. Però fa una setmana i mitja vaig agafar prestat el teu llibre a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró i me l’he llegit d’una revolada.
És com un crit desesperat de ràbia i d’amor a la teva ciutat, Xàtiva. Però els paral·lelismes que puc fer amb la meva comarca, el Maresme, és tot un símptoma de la destrucció que patim als Països Catalans.
Fot ràbia que el tros de terra heretat per Vicent Bayamo acabi sent recuperat pels feixistes especuladors a partir de plans urbanístics.
L’estada a Cuba de Cento Morell és un fragment del llibre apassionant i el retrat del mestre Bernat Català és un retrat excel·lent de la repressió cultural que ha patit el poble català.
Gràcies per escriure aquest llibre. Segueix així.
Juli Cuéllar Gisbert