Comença a ser hora de preguntar a tots aquells que proclamaren insistentment la urgència d’una alternança, d`un canvi al govern de la Generalitat, què hi hem guanyat els catalans desprès de quatre anys de governs del tripartit.
Curiosament o no, segons es miri, tots els qui exigien un canvi ? per higiene democràtica, deien- al govern de la Generalitat perquè CiU ja portava 23 anys governant, mai no reclamen canvis als governs municipals on els socialistes manen des de ja en fa 28.
Els famosos ? Ciutadans pel Canvi ?, avui menystinguts i arraconats per Montilla, igual que el seu impulsor, per què no ens expliquen els avantatges del canvi que varen promoure ? No serà que els seus diputats si tinguessin vergonya per donar la cara, haurien de fugir cap el Grup mixt del Parlament ?
Per part d´ERC i IC-EUiA, és obvi que els Carod, Puigcercós, Benach, Saura, Baltasar etc, sí que hi han guanyat amb el canvi. Per ells el canvi ha estat tan notable que ja no viatgen ni en tren ni en metro, sinó que ho fan amb xofer i cotxe oficial; gaudeixen de despatx amb moqueta i d?escorta; i d’un sou que mai no haurien guanyat al món de l?empresa privada. Van a llotja del Camp Nou, de gorra i sense corbata. Aquest sí que és un canvi substancial.
Però per Catalunya, quin és el canvi? La realitat ens mostra que la pressió fiscal ha augmentat; que TV-3 perd qualitat i audiència i el que és encara pitjor, credibilitat. L?autoestima del país cau sota mínims, i la imatge de Catalunya apareix cada dia més desprestigiada. De les infraestructures, més val no parlar-ne: els trens aturats, els túnels s?esfondren, les autopistes es col?lapsen, i cada dia és més penós anar i venir de la feina. L?ús social de la llengua és en retrocés; els serveis de sanitat són al llindar del caos, llevat que hom hi vagi per canviar de sexe; i de l?ensenyament només cal preguntar a algun parent o conegut que hi treballi. La gent està emprenyada i desencisada. No hi ha nous projectes, i els que eren en curs no progressen adequadament. I al conseller Castells se li dispara el dèficit per la disbauxa amb què funcionen els Departament del Govern.
El Sr. Montilla de tot això en diu crisi de creixement. Quina barra ! Aquest govern que gaudeix del millor finançament que mai hagi tingut la Generalitat, gràcies als acords assolits pel darrer govern de CiU, contempla impassible com el país s?esfondra. Aquest govern instal?lat en la gran mentida del progrés i de l`esquerra catalanista de pluja fina, està ensorrant la nació davant la passivitat i el menfotisme d?una gran part del país que, impotent, avorrida i desenganyada es desentén de tot allò que no formi part del cercle del seu més pròxim i íntim interès.
No fa gaire temps, el país funcionava, amb mancances, però creixia: arribaven inversions de fora, s´ estimulaven les iniciatives pròpies, es feien carreteres, hospitals i escoles, es defensava l´autogovern i es lluitava per un millor finançament. Tot sense presumir de falses etiquetes, pensant en el que més convenia al país. S?obrien oficines de representació a l?estranger, desafiant Madrid, per promoure l´intercanvi cultural i comercial i donar-nos a conèixer al món. Fou així com s?aconseguí que Catalunya fos convidada a la Guadalajara mexicana i a la Fira de Frankfurt, tot i que ara qui es penja les medalles és un govern que ni té l?elegància ni l?honradesa de deixar constància que la iniciativa no va ser seva. Abans es promovia la cultura sense intervencionisme; es vetllava per la cohesió social, i sense xecs electoralistes es legislava a favor dels més desventurats malgrat la migradesa de recursos. I en l?àmbit internacional, un President de Catalunya políglota viatjava pel món amb gran dignitat, i despertant l?admiració i respecte dels cercles polítics i socials d?arreu.
Fins quan seguirem bevent a galet dels càntirs de l´esquerra espanyola i espanyolista? Què hem guanyat amb l?alternança?
Ricard Huguet
Article publicat a El Singular Digital
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!