Diuen que al Govern Tripartit hi ha nervis. No m?estranya. Segueix el caos de Renfe, l?adjudicació de la Terminal Sud ha estat una nova bufetada a Catalunya, el nostre desenvolupament econòmic perd pes en el conjunt de l`estat del desplegament de l´Estatut ni se?n parla i els vint-i-un diputats del PSC a Madrid segueixen votant amb els seus companys del PSOE contra els interessos de Catalunya.
No volen la compareixença de la ministra Alvarez ni el retorn immediat dels papers de Salamanca. Se?ls en fot el compliment d?una llei que va costar anys i panys que s?aprovés. Carod s?apunta l`èxit de Frankfurt, anuncia un Referèndum per reblar el nostre dret a decidir com a nació i explica a través de TVE a més de quatre milions d?espanyols perquè a Catalunya creix dia darrera dia la voluntat de secessió. Mentre, Saura i Baltasar s?enfronten amb el RACC i la majoria de la societat pels límits de velocitat que ens volen imposar. Zapatero se sent cada dia més incòmode per la presència d´ERC al Govern Català, i no sap si passar factura a Montilla abans o desprès de les eleccions de Març per no haver respectat el resultat de les darreres eleccions al Parlament Català.
Però amb tot, l?amenaça mes preocupant és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l?estatut referendat pel poble de Catalunya. El PP fa mans i mànigues per carregar-se?l abans de Març la qual cosa podria fer explotar el tripartit i enviar Montilla a casa seva, la qual cosa atenent a la situació i dimensions de la que s?acaba de comprar no deixa de ser una jubilació envejable. José Montilla en quatre anys ha passat d´alcalde de Cornellà a President de la Generalitat sense guanyar les eleccions i desprès de ser President de la Diputació de Barcelona i Ministre t?industria. Tot un rècord d?acumulació de poder, mentre controla en el més pur estil leninista el comitè central del carrer Numància. A Montilla la sentència del Constitucional li rebotarà als morros, car va ser ell qui va trencar la unitat política Catalana que feu possible l´Estatut aprovat el 30 de Setembre per gairebé el noranta per cent del diputats. La seva genuflexa submissió al PSOE ben palesa en el seu eslògan ?si guanya ZP guanya Catalunya? el deixarà nu davant tota Catalunya. ERC acabarà amb la seva dòcil submissió actual i dominada per la seva rauxa històrica proclamarà la impossibilitat de formar part d?un Govern on dominen uns botiflers com Castells, Nadal, i companyia i de col·laborar amb un partit que amb Zaragozas, Corbachos De Madres i tutti quanti porta ja massa anys enganyant els catalans en general i de manera molt especial les classes populars que ells diuen defensar.
Aleshores, es farà evident que el tan bescantat pacte Mas-Zapatero era prou positiu si s?hagués complert. Significava un pas endavant prou important en el nostre autogovern, i arribava al límit del que en aquell moment es podia aconseguir. Però Zapatero una vegada més no ha complert. Perquè recurs del PP a banda ell ha tingut un any per desplegar-lo de manera ben notable si així ho hagués volgut. Però es evident que no hi havia ni hi ha cap voluntat política de fer-ho.
Òbviament, Mas i CiU haurien pogut aferrar-se al text aprovat pel Parlament el 30 de setembre i proclamar que d?aquell text no acceptarien que se`n toques ni una coma. Qui li hauria fet costat en aquesta actitud ? Haurien estat titllats de tacticistes per provocar el fracàs de Maragall, de manca de sentit de país, de gens patriotes, i d´avantposar els interessos del partit per davant dels de Catalunya, etc etc. Mas conscient que l´Estatut no podia prosperar sense l`assentiment de CiU aconseguí el millor pacte possible. Ho demostra el fet que ara es reivindica un nivell d?inversió en infraestructures, que tanmateix no es compleix, i que el tripartit utilitza L´Estatut podia prosperar amb el ?NO? d´ERC com s?ha demostrat, però de cap manera podia fer-ho sense el ?SI? de CiU. Mas se la va jugar, i va aguantar estoicament els sarcasmes de que nomes buscava una foto. Salvà els mobles a Maragall i ha demostrat que no hi cap voluntat a Espanya d?avançar cap una estructura estatal de caire plurinacional.
Quan el TC deixi l´Estatut en no res, i quedi clar que la voluntat d?entesa i de progrés gradualista de CiU pel que fa a l´autogovern de Catalunya no mereix la més mínima comprensió espanyola caldrà que CiU reconsiderant la seva habitual posició de cercar un encaix còmode a l´ Estat Espanyola exigeixi la convocatòria d?un referèndum en base a la mateixa legalitat amb que es va convocar l´ anterior, per preguntar si els catalans acceptem o no les rebaixes del constitucional. Aleshores veurem quina es la posició d´ERC, i de fins a quin punt creu en el nostre dret a decidir o si Carod es només un ? boques ?.
Ricard Huguet
Publicat a El Singular Digital el 22 d’octubre de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!