Expliquen els cronistes que l?acte solemne de beatificació de gairebé cinc-cents màrtirs de la fe catòlica durant la Guerra Civil, es desenvolupà en un ambient estrictament religiós. A la Plaça de San Pere, i amb un sol tardoral esplèndid, s´hi concentraren uns 40.000 pelegrins procedents de diversos indrets de la geografia espanyola.
Una concurrència, doncs, discreta. L?Espanya del catolicisme tradicional i escorat a la dreta política, incapaç d´evolucionar i entusiasta de la fe cega del carboner, va quedar satisfeta. Uns quants joves aprofitaren l´ocasió per pregonar la seva pertinença al moviment ultra, denominat ?Legionarios de Cristo?, especialistes en identificar la fe catòlica amb una visió involutiva de la societat.
La violència anticlerical del 1936 ha de ser qualificada sense paliatius de veritable persecució de la religió. Eclesiàstics i laics van ser víctimes d´una onada repressiva de carácter ideològic i social, que en els primers mesos de la revolta no tingué control a la reraguarda republicana i originà moltes morts, al marge de les que succeïen als camps de batalla. Sens dubte, aquesta repressió és una realitat deplorable que forma part de la memòria històrica que cal recuperar, però també s´ha de tenir present que hi va haver botxins al bàndol franquista i, per tant, assassinats per no combregar amb l´aixecament militar. Entre els milers de morts hi trobem desenes de capellans bascos. Paradoxalment, els gloriosos catòlics que pretenien ser creuats de la fe varen executar persones religioses que no militaven en el seu bàndol.Tota aquesta memòria que ara estem desempolsant ha de desembocar en el perdó i en la reconciliació. Penso que avui, a setenta anys vista, gairebé tota la maldat que segregaren uns i altres ha estat perdonada o bé oblidada.
Tanmateix, a més de subratllar la necessitat del perdó i de la reconciliació, els catòlics han de recordar quin era el diagnòstic social de Carles Cardó en aquell moment de Catalunya. En el seu famós article La moral de la derrota, publicat a la revista ?La Paraula cristiana?, Cardó deixava clares les causes de la deserció obrera respecte al catolicisme, i afirmava que aquella deserció era conseqüència del fet que els treballadors no havien pogut comptar amb l´Esgésia en les lluites a favor dels seus drets. A més, la gairebé nul.la consciència social dels catòlics benestants d´aquella dècada dels anys trenta contribuí notablement als odis desfermats que provocaren la mort de moltes persones.
Aquesta constatació també forma part de la memòria històrica. El pecat de l´Església, si més no la jeràrquica, va ser el de posar-se al costat dels rics i prostituir així la seva missió, que és cabalment la contrària: estar al costat dels pobres.
Josep Maria Puigjaner
Publicat a El Singular Digital el 5 de novembre de 2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!