Cal ser molt ingenu per empassar-se que el pacte Solbes ? Castells, qualificat d?històric per Montilla, assegura un mínimde 34.000 milions d´euros d?inversió a Catalunya per part de l´Estat durant el període 2007 ? 2013.
Però com que estem en temps d?eleccions i Zapatero s?hi juga el ser o no ser en bona part a Catalunya, desprès de l?humiliant, vergonyant i submís ? José Luis no nos falles ?, resulta fàcil imaginar ZP exigint-li a Solbes un acord amb la Generalitat, el que fos, qualsevol , però que es pugués presentar amb el vist-i-plau dels companys Montilla i Castells. I Solbes que es va resistir al compliment de l´Estatut restringint el concepte ?Infraestructures? fins al mínim inqüestionable, enguany va pensar: ? por el tiempo que me queda de estar en el convento..?. Perquè te molt clar que no serà ell qui rendirà comptes del compliment d?aquests pressupostos per la senzilla raó que no seguirà de ministre a partir del març vinent. I així és com hem arribat a la màgica xifra de 4.365 milions d´euros mitjançant una nova metodologia de càlcul, la viabilitat futura de la qual suposa una potencial conflictivitat interautonòmica de conseqüències incalculables.
En Zapatero, però, aferrat al ?qui dia passa any empeny?, ha forçat per enguany un compliment maquillat de la Disposició addicional tercera de l´Estatut, convençut que aquesta serà declarada inconstitucional pel TC en la sentència que dictarà desprès de les eleccions de març. Què en quedarà aleshores de l? acord històric? Un record per a la història i poca cosa més. Fins aquí la primera trampa.
La segona, rau en el fet que només 3.642 milions tenen assignació a projectes concrets, ( TGV, Terminal Sud i altres obres en curs ), i els altres 722 encara avui no sabem en què s?invertiran. Resulta com a mínim deplorable que el Govern tripartit després de reconèixer una i mil vegades el dèficit crònic d?inversió estatal en infraestructures que patim, no sigui capaç de disposar avui d?una llista amb un ordre de prioritats, en funció de la seva urgència i rendibilitat. És absolutament realista pensar que mentre la comissió d?infraestructures es posa d?acord i decideix què es fa, s?elaboren els projectes corresponents, es discuteixen, s?aproven, es fan les declaracions d?impacte mediambiental, es convoquen els concursos de licitació, i s?adjudiquen les obres, abans del 31 desembre del 2008 no hi haurà hagut temps ni per posar la primera pedra. I així d?una manera tan senzilla perdrem 722 milions. CiU conscient de la trampa demana aplicar directament la major part d?aquests recursos a un fons pel rescat de peatges, però el Govern tripartit solidari amb la trampa, no n?és partidari. Per altra banda, quina part d?aquests 3.642 milions s?executaran al llarg de l?exercici ? Un 60 / 70 % ? Però aquesta és ja una trampa habitual.
Tercera trampa. La base pel càlcul de l`import de la inversió que fixa l´Estatut , no inclou tota la inversió estatal tal i com fixa la lletra i sobre tot l?esperit de l´ Estatut. I així ho vàrem entendre quan el vàrem votar. De fet ens hem quedat, i encara amb totes les limitacions anteriors, en un 14,9 %.
El Govern per embadocar-nos amb els 34.000 milions en set anys suposa que el pes del PIB de Catalunya es mantindrà en el 18,85 % que s?aplica enguany. Una altre trampa, perquè l?any vinent s?aplicarà un 18.72, i els anys següents ningú no ho sap. Fa pocs anys el pes del nostre PIB era superior al 20 %. Tal com va avui el país, pot assegurar-nos el S.r Castells que aquest percentatge es mantindrà ?
Ara fa aproximadament un any Montilla i el seu Govern ens van assegurar que els pressupostos del 2007 complien la Disposició addicional tercera, i avui han de reconèixer amb tota la barra que ens havien estafat 827 milions d´euros, que diuen que ens pagaran els propers dos anys. I és que Espanya mai no paga al comptat. Una altra trampa, perquè els propers anys ves a saber què s?inventaran o què caldrà discutir i negociar de bell nou. Curiós país aquest on s´ ha de negociar el compliment de les lleis.
Finalment arribem a la trampa de totes les trampes. Resulta que l?astut Castells li ha colat al Govern del seu partit una clàusula en virtut de la qual hem d?estar la mar de tranquils, perquè quan arribem al 2015, passarem comptes i farem balanç per determinar fins a quin punt el previst en l´Estatut s?ha complert al llarg d?aquests 7 anys en la seva globalitat, i l?acumulació de desviaments entre la realitat i la teoria permetrà a la Generalitat de proposar una liquidació addicional compensatòria .?Largo plazo me fiáis?, com diria el Tenorio, i autèntic reconeixement de l?escàs convenciment del conseller en el compliment efectiu de l´Estatut, avui per avui vigent. El 2015 potser ja serem a la misèria o potser haurem guanyat la independència. Ves a saber…
Ricard Huguet
Publicat a El Singular Digital
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!