Ideari i objectius
constituït l?any 1981, integrat per persones procedents de sectors
professionals, ideològics i polítics diversos, des d?on i sobre els quals
vol incidir. Té com a comú denominador el següent ideari:
1. Una voluntat
d?anàlisi i reflexió sobre la societat i els problemes mundials, amb un
plantejament d?exigència ètica i d?esforç d?identificació amb
els valors que haurien d?inspirar la conducta humana en les societats
contemporànies. Entenent l?exigència ètica com un compromís efectiu amb
aquesta societat, com una actitud pragmàtica que eviti els esculls del
formalisme o l?afirmació etèria de principis sense incidència real en les
relacions humanes i en la conducta social. Aquesta exigència és fonamental en
l?actual període històric, de profunda crisi de valors a tot el món
occidental i, particularment, a Europa.
2. Un compromís
col·lectiu amb Catalunya, entesa com a nació subjecte de drets i deures. Els
seus drets són els propis d?un poble amb història, cultura, llengua i
institucions polítiques pròpies. Els seus deures deriven d?aquests drets
i de la responsabilitat i solidaritat que necessita el món contemporani
per resoldre els propis conflictes i per afrontar els nous reptes. El CAV
propugna l?exercici de la llibertat sense cap altra limitació que la del
respecte a la dignitat humana i als drets individuals, els principis continguts
en la Declaració Universal de les Nacions Unides (1948) i els posteriors
desenvolupaments dels drets col·lectius dels pobles i les nacions.
3. El propòsit
d?incidir en l?opinió pública promovent el debat o
l?intercanvi d?idees i d?experiències entre diversos sectors
socials, polítics i professionals del país, així com amb d?altres àmbits
geogràfics i culturals. Donar major presència pública a la reflexió
intel·lectual i ideològica en un període històric i en un context cultural
caracteritzats massa sovint tant per un pensament feble com per una àmplia
feblesa de pensament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a membre del Club Arnau de Vilanova, celebro moltíssim que ja tinguem el bloc de què parlàvem. I que el tinguem a Vilaweb. Això ens dóna noves possibilitats d’incidir en l’opinió, que no podem desaprofitar.
Que per molts anys!
Des que algú va tenir l’acudit de formular aquesta despolitització, em balla pel cap que a voltes els catalans, i alguns polítics, caminen amb el lliri a la mà. Tota acció de govern és política, i la seva obligació és actuar amb discriminació positiva a favor del català. O és que la situació precària del català, ahir, avui i segurament demà, és un fet no provocat? O ja hem oblidat que des de Felip V fins al general Franco, la persecució política de la llengua catalana ha estat implacable? O és que ens pensem que no ha deixat rastre? O és que creiem que això fou així perquè els perseguidors ignoraven la significació que té la llengua com identificadora d’una societat i d’una nació? La llengua és un fet tan cultural, com social com polític en el sentit més aristotèlic del terme. O algú es pensa que si les institucions de la República Francesa malden per frenar i impedir el reconeixement del català a Catalunya-Nord és per entretenir-se? I si en alguns països d’Europa el coneixement de la llengua per part dels inmigrants és obligat per obtenir permís de treball, ¿és només per fer-los la punyeta, quan en realitat els necessiten tan com nosaltres? Aquesta és l’amenaça que pesa sobre la llengua catalana avui: que es confiï en "la pluja fina", en deixar-ho per demà-passat, que no cal exigir res (sí, exigir) als nouvinguts, que no hi fa res que la llengua es vagi deteriorant amb locutors de ràdio, presentadors, assistents, reporters,etc de ràdio i TV que no han passat per cap control de qualitat lingüística (també prosòdica, ai de les "a" neutres!) abans de ser contractats. I l’Institut d’Estudis Catalans, màxima autoritat en matèria lingüística, no diu ni piu davant del catanyol que es va escampant. Anem despolititzant, que altres no deixaran de fer-ho en sentit contrari. I quan ja sigui massa tard per remuntar (mireu sinó, per exemple, què parlen els joves que surten en massa de les Escoles professionals de Sarrià), direm que ens han perseguit? Mentida: serà culpa nostra.
Jo ja m’he adherit a la iniciativa. Molt bé!