El 20 de novembre del 2008 vaig entrar a l’edifici història de la UB amb milers de persones que ens manifestàvem contra la implantació del Pla Bolonya i a favor de la universitat pública i de qualitat. 4 anys després, malgrat que el temps ens ha donat la raó, sóc més conscient que mai que la feina a fer és encara eterna. Aquella tardor de 2008 vaig començar la meva militància. Havia decidit que, si jo no lluitava per un futur més digne per al nostre poble, per a la nostra comarca, per al nostre país i per a la nostra gent, ningú més ho faria. Havia decidit començar una vida intranquil·la i difícil, però carregada de somnis. Avui sóc una petita formiga que lluita entre moltes altres. Una que no és més que ningú. I he decidit encetar aquest bloc.
El 20 de novembre del 2008 vaig entrar a l’edifici història de la UB amb milers de persones que ens manifestàvem contra la implantació del Pla Bolonya i a favor de la universitat pública i de qualitat. 4 anys després, malgrat que el temps ens ha donat la raó, sóc més conscient que mai que la feina a fer és encara eterna. Aquella tardor de 2008 vaig començar la meva militància. Havia decidit que, si jo no lluitava per un futur més digne per al nostre poble, per a la nostra comarca, per al nostre país i per a la nostra gent, ningú més ho faria. Havia decidit començar una vida intranquil·la i difícil, però carregada de somnis. Avui sóc una petita formiga que lluita entre moltes altres. Una que no és més que ningú. I he decidit encetar aquest bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!