per Francesc Bombí-Vilaseca
No sé què fer. Mikonos no m?ha agradat gens. M?ho esperava diferent. Potser és només que la Marina no venia amb nosaltres, no ho sé. Enyoro les seves magarrufes, la seva alegria incandescent, la companyia.
Però és que… Quan penso en la tardor que vam passar junts, aquells dies de màgia i de circ, la pujada al Matagalls, l?escudella de casa, amb pastanaga, la visita als aiguamolls… Aquell petó inoportú va esguerrar-ho tot. Ni cor, ni fill, ni peix, ni desig ni res, cadascú a ca seu. Ni tan sols respecte. L?amor se?m va escapolir. Un turment, jo m?imaginava el peu de Felip V esclafant-me les idees i les paraules, a l?abordatge dels sentiments. Jo l?estimava i ella no em deixava en pau.
Ja ho hauria d?haver vist el dia que la vaig conèixer, quan vaig portar el currículum vitae a l?empresa on ella treballava, Zitzània, un nom preclar. Encara no sé si és una bruixa o una psicòpata. Li agradava massa el sexe tàntric, en tot cas. Sobre la taula, sense arracades, a la motocicleta… amb xauxa o sense em feia sentir el pànic i el viure. Ens agradava omplir el desig amb entusiasme, i buidar-lo. Érem solitaris però fèiem drecera per trobar la felicitat, ens agradava anar de clau en clau. Jo era un gormand golut i per distreure?m sortia al carrer on m?esperaven els àngels i les roses, el romaní i la farigola, les robes d?una dona bonica en llibertat.
Jo li deia: ?Hermosura? i ella em mostrava el cos i m?amagava l?ànima, la làmina, l?animal de la solidaritat amb una tolerància sense angles, en igualtat total, un dibuix perfecte. Sota l?om, a la vora del mar, cercava la seva amistat, però ella només volia emmirallar-se tant en l?aigua com en la pluja i tenir salut.
Faig d’historiador i repasso el solstici d’hivern: amb el sac i ganxo de Sant Feliu de Codines vam anar a Espanya a collir pera i poma, gira-sol, ametlles i ens van donar una curiosa xocolata amarga amb extractes de gira-sol i margalló.
Suara ho recordo com si acabés de passar. Ella em va deixar escrit al punt de llibre: ?Vaig a ca l?adroguer?. I no l?he tornada a veure més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!