Biblioteques 24 h: serveis bibliotecaris a la xarxa

El bloc de l'estand de les biblioteques públiques de Catalunya al III Saló del Llibre de Barcelona

24 de novembre de 2007
0 comentaris

DIÀLEG AL VOLTANT D´UNA CADIRA BUIDA (II)

Per Francesc Hernández

Presentació

A- (llegint) ?Amistat?

B- No hauries de llegir les paraules de l´altra gent.

A- Estimat, no m´agradaria repetir-me. (llegint) ?Univers? Aquesta segur que és del Marcel. D´ençà s´ha apuntat al curs de reiki no sap parlar com una persona normal.

B- Deixa-les a la caixa.

A- (llegint) ?Felicitat?. Per l´amor de Déu, és que la gent no sap de qui parla? Cap d´aquestes paraules li fa justícia. I per què no tòpics com ?amor? o ?llibertat?

B- La idea és deixar una paraula que te´l recordi, no criticar les dels altres.

A- Si els regalessin una piruleta per cada paraula, potser la gent s´esforçaria més.

B- Escriu tu una paraula.

A- Espera, espera. Mira aquesta: (llegint) ?Era com un cavaller idealista, sempre lluitant contra dracs imaginaris per creuar horitzons impossibles?. La gent ja no sap ni què és una paraula. Això són… tretze paraules! Segur que és la tieta Enriqueta. Amb la quantitat de cigalons que ha begut déu portar un globus impressionant. Ai, mira: (llegint) ?Abraçada?. Això només ho pot haver escrit la teva neboda Aïna. Se li fa recitar el ?Poema de Nadal? un any i acaba més repel·lent que la seva mare.

B- L´Aïna és un sol! I el ?Poema de Nadal? va ser molt emotiu! Va deixar tota la família sense alè!

A- I ara em recordaràs com el difunt va construir-li a la nena un gronxador amb un tronc vell i tota la família ho va celebrar passant un diumenge tots junts al Parc Güell!

B- El difunt era el meu germà. Et teu cunyat. Ho sento, si no t´agrada que la meva família estigui molt unida. I ho sento si el ?difunt? com li dius tu s´estimava a l´Aïna més que al nostre fill.

A- …

B- Si us plau, tinguem la festa en pau. Escriu una paraula que te l´evoqui, deixa´l a la caixa i marxem.

A- Encara no entenc com a la seva mare se li va acudir aquesta idea de les paraules. No podia haver fet un funeral normal amb flors, canapès i discursos sobre com n´és d´efímera la vida? Totes les teves tietes explicant xafarderies sobre la seva vida sentimental,el seu amic Oriol recordaria quan es van fer un parell de tattoos lletgíssims a la mili després d´una juguesca, la Matilda deixaria anar el seu plor patentat fins a convertir el menjador en un toll i la Remei explicaria a tothom com van estar a punt de casar-se amb el difunt i tots podríem fer veure que encara no sabem que és lesbiana.

B- Això hi dius tu.

A- I el rodamón oficial de la família, en Francesc ens parlaria de com els dos varem col·laborar en la lluita pel medi ambient només perquè havien anat d´acampada a Mollet amb el borratxo del Raül junts un parell de vegades.

B- Van fer moltes mes coses.

A- I totes les seves amistats que fa anys que no l´han vist el podrien posar verd o recordar que era un excel·lent col·lega . Un funeral familiar normal, com tots, tirant la casa per la finestra, com tothom. Bonic i depriment, com tots.

B- No és el que ell hauria volgut.

A- No, ell hauria volgut que l´Aïna recités ?El Poema de Nadal? sobre el taüt. I el teu germà gran podria sortir del seu recull d´ermità auto-imposat als Andes i tornar al país per fer veure durant unes hores que és encara part de la família. I la tieta Anna cantaria el Rèquiem de Beethoven.

B- Beethoven no va compondre cap rèquiem.

A- Ningú se n´adonaria, l´Anna canta pèssimament. I tots podríem fer veure que els canapès de gambes són una delícia i que no estan fets amb pa sec,que la meitat de la teva família no està emprenyada amb l´altra meitat, que el moscatell no és d´oferta i fins i tot podríem fingir que no veiem els escarbats del lavabo o les formigues de sota la taula de la cuina. I tu podries fer un dels teus discursos filosòfics sobre com n´es d´etèria la felicitat i com la mort defineix la nostra realitat, o llegir-nos un parell de pàgines del teu assaig sobre el concepte de destí en l´obra de Camús i podries insultar la nostra intel·ligència amb paraules pomposes.

B- Com tu insultes la nostra sensibilitat en cada vegada que entres en aquesta casa? La família que et recordo que et va donar aixopluc fa un munt d´anys? Crec que et dóna una alegria malaltissa sentir-te malament entre nosaltres.

A- Estimat, tant intel·lectual i continues sent un gamarús capsigrany.

B- Només capsigrany? Els teus insults cada vegada són menys esmussats. Escriu una paraula.

A- ?Valors humans?. T´agrada? És profunda, filosòfica i gens aplicable al difunt. És perfecta.

B- Les paraules triades han d´expresar què senties per ell, la naturalesa de la vostra relació… és… no sé… com una darrera carícia.

A- I per què no li canto una copla? Em faria il·lusió. ?Ojos Verdes??

B- A ell no li agradava la copla.

A- Tampoc li devia agradar morir-se i tampoc li ha preguntat ningú. Deixa´m que m´inspiri: (llegeix) ?Eixir? No sabia que tenia família a Mallorca. De veritat han pagat l´avió des de les Illes per aquesta cursileria? I a més, què té a veure amb ell, ?eixir??

B- Per última vegada: Si us plau, deixa una paraula. Els teus pares fa estona que ens miren fer el papallona per la casa sense fer res concret.

A- Espera. Estic pensant. Posats a ser originals, no podríem haver-li fet un pastís? Amb ?Feliç Funeral? escrit amb xocolata? I regalar paraigües i pins amb la seva foto impresa. O millor, muntar una cerimònia druida, amb les teves nebodes Júlia i Remei vestides de blanc, amb diademes de paparotes i cantant a l´uníson espirituals negres enmig de la boira en un dia d´alineació dels planetes i les estrelles! I les teves cosines podrien ballar amb les fades i els elfs i els teletubis! O podríem sacrificar un parell d´ovelles! O si no en trobem, un esquirol. I qui sap?, potser da passada portem pluja i acabem amb la sequera de tot el país. O aconseguim metamorfitzar el plom en or o a una de les teves tietes en un ésser humà.

B- Crec que la idea de la paraula ja és prou original. Deixa la paraula! Només una!

A- La incertesa t´està matant, oi? Molt bé. Una paraula… una paraula que em vingui al cap quan penso en el pobre difunt… mmmmm… a veure… ja ho tinc: ?Desig?. Mira, m´agrada. Et sembla bé, estimat?

B- ….

A- No sé, m´ha sortit així, de sobte.

B- Estàs entrant en una espiral perillosa.

A- Espera, me´n venen d´altres: ?Infidelitat?. ?Matrimoni aborrit?.

B- Et comença a fallar el trellat.

A- No t´agraden, estimat? Potser no sonen massa bé, però són prou carregades de sentiment, no trobes? L´apunto? Al costat d´?Amor?, ?Família? o ?Univers?.

B- …

A- Digues alguna cosa.

B- Saps quina seria la meva paraula?

A- Quina?

B- ?Et trobo a faltar?.

A- Res més? Això és tot?

B- Si no ets capaç de posar en un paper els teus sentiments perquè et fa massa mal i t´has d´inventar un munt de porqueria sobre la persona que estimes perquè estàs massa dolguda perquè s´ha mort, potser el millor és escriure només ?Et trobo a faltar?.

A-….

B- Firmes amb mi?

A- D´acord. Però la idea de la festa druida…

B- Calla.

A- Sí, estimat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!