Què és el ramadà i què s’hi fa?

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf Pèrsic

Els cinc pilars de l’islam sunnita, els cinc preceptes d’obligatori compliment per a tot musulmà sunnita són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. Aquesta setmana comença el mes islàmic de ramadà, en el transcurs del qual es porta a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta de sol.

QUAN COMENÇA I QUAN ACABA EL RAMADÀ?

El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, que està sincronitzat amb la lluna i que es divideix en dotze mesos de 29 o 30 dies. En total, un any islàmic comprèn 354 o 355 dies, depenent de l’any. Per això, cada any el ramadà avança uns dies respecte al calendari gregorià, que és més llarg i té 365 o 366 dies. Per exemple, si enguany el ramadà comença a principi de juny, l’any que ve començarà a final de maig i d’aquí un parell d’anys a mitjan maig…

ramadà 2015 (18 juny – 17 juliol)
ramadà 2016 (06 juny – 05 juliol)
ramadà 2017 (27 maig – 25 juny)
ramadà 2018 (16 maig – 14 juny)
ramadà 2019 (06 maig – 04 juny)

La fugida de Mahoma dels seus enemics, l’any 622, de la seva ciutat natal de la Meca a Medina s’anomena hègira (en àrab, hijra) i dóna inici a aquest calendari, que els musulmans anomenen hijri.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf PèrsicCalendari de juny 2016/Ramadan 1437 publicat per una associació islàmica xiïta del sud de l’Índia

En teoria, el ramadà comença l’endemà del dia 29 o 30 del mes de xabaan. És a dir, comença quan toca per calendari, però també s’ha de donar una condició: s’ha de poder veure la lluna nova amb l’ull nu. La importància de poder veure la lluna per donar inici al ramadà rau en el fet que, en el calendari islàmic, els dies comencen i finalitzen quan es pon el sol i desapareix el darrer raig de llum.

Tanmateix, per evitar problemes, i com la lluna no és igualment visible en totes les latituds ni en totes les circumstàncies meteorològiques, els astrònoms calculen amb antelació la fi del mes de xaaban i l’inici de ramadan. Així, si es preveu que el dia 29 de xaaban no es veurà la lluna nova, aquest mes passarà a tenir 30 dies i el ramadà començarà l’endemà. S’empra exactament el mateix mètode per decidir quan acaba el mes de ramadà i comença el següent.

Tot i que els musulmans xiïtes no es refereixen al dejuni com un dels pilars de la religió, també el practiquen durant el ramadà. Però, per motius polítics, no acostumen a posar-se d’acord amb els sunnites en la data d’inici d’aquest mes. Com a resultat de l’enfrontament polític entre faccions religioses i potències regionals, els països de l’òrbita d’Aràbia Saudita i de l’òrbita d’Iran, acostumen a començar el ramadà amb un o dos dies de diferència entre ells.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf PèrsicOmegaHilalSighting. moonsighting.com. Developed by Fawzi Kayali

DEJUNI I ACTIVITATS DURANT EL RAMADÀ

El fet més conegut del ramadà és el dejuni que practiquen els musulmans des de la sortida fins la posta del sol. La tradició diu que no es pot menjar mentre l’ull pugui distingir un fil blanc d’un de negre. Les persones que el volen practicar s’han d’abstenir de menjar, beure, practicar relacions sexuals, fumar o maquillar-se fins al vespre. Estan dispensades de fer el dejuni les persones malaltes o que estan de viatge, els nens, els ancians, les dones durant la menstruació, les embarassades i les lactants.


Alcorà 2:187 (sura 2 La vaca, aleia 187). “Us és lícit, les nits de dejuni, jeure amb les vostres dones… Mengeu i beveu, en el temps de la nit, fins a l’hora de l’alba, quan pugueu distingir el fil blanc del fil negre. Després, feu dejuni molt complet, fins que arribi la nit…”. (Traducció de l’àrab al català de Míkel de Epalza publicada el 2001 per Proa).
Escolteu l’aleia 187 de la sura 2 de l’Alcorà recitada recitada pel kuwaitià Mishari Raixid (heu de clicar ► en la part inferior esquerra de la finestra per sentir la recitació).

La gran majoria de musulmans dejunen cada dia, mentre que els menys devots ho acostumen a fer en dates assenyalades o quan queden amb familiar o amics per a fer el trencament del dejuni o iftar plegats.

Les dates assenyalades són el dia 10, quan es commemora que Mahoma va preparar la batalla de Badr, que li va permetre prendre el control de la ciutat de la Meca, i la nit del 27, o nit del destí o del poder, en la qual els primers versos de l’Alcorà van ser revelats a Mahoma. Aquest és el dia en què els caps d’Estat dels països islàmics acostumen a anunciar l’amnistia i l’alliberament de presos comuns. El nom de la commemoració i el fet que les pregàries que invoquen la pau i la salvació s’allarguin durant la nit és degut, en part, al fet que els musulmans creuen que durant aquesta nit es decideix el futur de tot l’any següent.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


LA TELEVISIÓ 

A més de l’àpat del vespre o l’iftar que trenca el dejuni, un dels elements presents a diari en moltes llars és la televisió, davant la qual els musulmans passen hores i hores mentre mengen, es troben amb la família i els veïns o fan el ressopó.

Als països islàmics, quan la gent plega de treballar i arriba a casa, té una estona abans no pot menjar. Així, mentre cuinen i paren taula, les famílies posen la televisió, que també els fa companyia durant les llarguíssimes sobretaules que segueixen l’àpat. Com que la televisió és encesa tantes hores, totes les cadenes aprofiten l’ocasió per fer grans estrenes de culebrots. I molta gent s’hi enganxa. També programen sèries històriques en àrab clàssic, programes d’humor, magazins i programes de música. (Per saber-ne més, llegiu l’article: Anuncis de televisió i humor en ramadà).

En molts països, la jornada laboral s’escurça. Les hores lliures es dediquen a descansar, estar amb la família, fer la compra, preparar l’iftar, i llegir l’Alcorà. El ramadà és un mes especialment propici per llegir l’Alcorà perquè en el seu 27è dia es commemora la nit que, segons els musulmans, Déu va fer la primera revelació de l’Alcorà a Mahoma, l’any 610. (Per saber-ne més, llegiu l’article: Llegir l’Alcorà en ramadà).

El període de dejuni és, alhora, un temps de sacrifici que propicia la reflexió, el recolliment i la introspecció. Els musulmans es mostren més sensibles a les qüestions de la fe i miren de posar el seu granet de sorra en benefici de la comunitat islàmica fent donacions a mesquites o bé aprofundint el seu coneixement de la religió. De fet, el ramadà és un mes de germanor, com el Nadal per a nosaltres.

Com us comentava, mentre paeixen el menjar, els musulmans acostumen a mirar les estrenes televisives, o xerrar amb els amics i veïns amb els que han compartit l’iftar. Més tard baixen al carrer a fer un vol. Les ribes dels rius, els parcs i les zones comercials, que durant les hores de llum han estat pràcticament deserts, s’omplen de vianants fins a la matinada. És una segona ocasió per trobar-se amb més familiars i amics tot passejant, mirant botigues o gaudint de la decoració i els tradicionals fanalets que adornen els carrers, sobretot a Egipte.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf PèrsicWikipedia CC 3.0 Unported (CC BY 3.0)

AÏD AL-FITR

Els darrers dies de ramadà i l’endemà de ramadà, l’Aïd al-Fitr, recorden la preparació i la celebració del Nadal. Són dies festius i és temps de compres, d’estrena de roba, d’alegria i de regals pels més petits de la casa. Al cap i a la fi, el mes de ramadà és un temps alegre pels musulmans perquè hi commemoren la revelació del missatge de Déu a través de Mahoma.

El següent vídeo de la cadena xinesa CCTV àrab Sky News Arabia explica com es viu la vessant més popular del ramadà a Egipte:

(VO anglès àrab)

ALIMENTACIÓ DURANT EL RAMADÀ

El dia comença amb un esmorzar abans de l’alba. La majoria de musulmans mengen quan encara és de nit, tornen al llit i es tornen a llevar una segona vegada amb la crida a l’oració del fajr, que es fa entre l’aparició del primer raig de llum i la sortida del sol. La jornada comença com qualsevol altre dia, tot i que en molts països acostumen a tenir permís per arribar més tard a la feina, i es plega més d’hora.

En tornar de la feina o l’escola molta gent no pot estar-se de fer una becaina. A la tarda es prepara l’iftar, que es comença a menjar quan se sent la crida a l’oració del magrib, o de la posta de sol. La tradició diu que s’ha de trencar el dejuni amb dàtils i llet, perquè Mahoma ho feia així, i perquè és vital recuperar els nivells de sucre a la sang. També són molt típiques les sopes. Per exemple, al Marroc és comença per la sopa harira, que porta tomàquet, llegums i carn. Aquest és un exemple d’àpat de ramadà, però n’hi ha tants com països i cultures. El que no hi falta mai, però, són els dàtils.

Tot i la primera ingesta líquida, els musulmans acostumen a endrapar amb excessiva voracitat el menjar del qual han estat privats durant tantes hores. A més, les dietes diàries amb alts continguts en sucre i greixos saturats i el consum de cafeïna anul·len els suposats beneficis del dejuni ben fet. De fet, els mitjans de comunicació d’alguns països fan campanyes per fomentar la qualitat dels aliments de l’iftar i fan crides a la moderació en la seva ingesta.Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf Pèrsic

A mesura que la gent acaba de menjar, es va aixecant de taula per a fer l’oració del magreb, per la qual havien estat cridats en el moment que s’havien posat a menjar. Algunes persones, més devotes, s’estimen més fer primer l’oració i, a continuació, menjar.

Entre els efectes negatius de les llargues vetllades destaca l’augment exponencial dels accidents de trànsit a causa del cansament i de la son. Per exemple, la ciutat de Dubai, on pràcticament tots els moviments de població es fan en cotxe, va registrar 250 accidents de trànsit en les primeres cinc hores del primer dia de ramadà de 2016.

Una lectora del blog ens va informar fa un temps que a l’altre extrem del món àrab, al Marroc, es parla molt de la ‘tramdina’ (ترمضينة), de la irritabilitat i l’agressivitat que provoca el dejuni. Sobretot en relació a l’abstinència de fumar i de prendre cafè o te. Els diaris duen articles sobre el tema i consells per evitar la ‘tramdina’. (gràcies Eva).


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


DEURES DURANT EL RAMADÀ

A més del dejuni, se suposa que durant aquests dies s’ha de fer un esforç per evitar els comportaments immorals i l’odi, perquè és un temps propici per la compassió i la pregària. Els musulmans practicants acostumen a participar en les oracions comunitàries de les mesquites. De vegades, hi van d’hora per a fer-hi l’iftar en comunitat.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf Pèrsic
El primer ministre de Singapur, Lee Loong, va participar el 2014 en un iftar comunitari en una de les mesquites del país (Foto: Majlis Ugama Islam Singapura – MUIS).

En general, la gent s’esforça a no pensar ni parlar de temes ni situacions desapropiades per aquests dies, com xerrar de dones i sexe o escoltar música pop. Tot i que ho facin durant la resta de l’any. (Per saber-ne més, llegiu l’article: Novetats musicals en Ramadà).

Per la seva banda, els sectors més reaccionaris de l’islam consideren que el ramadà és el moment més oportú per a llençar atacs contra els seus enemics. Per això, aquests dies acostumen a ser molt problemàtics en les àrees en conflicte. Alguns creuen que és un moment especialment propici pel combat perquè les portes de l’infern són tancades. Si aquest és el motiu real pel qual durant ramadà es multipliquen els atemptats terroristes de caire islamista, alguns activistes demostren tenir poca confiança en la bondat i la necessitat de les seves accions, alhora que confien molt poc en les seves possibilitats d’anar al cel…

TREBALL DURANT EL RAMADÀ

Les oficines dels països islàmics fan horari reduït durant ramadà. En alguns estats, a la pràctica, aquests dies estan considerats unes minivacances durant les quals s’arriba més tard a la feina, se’n surt abans, molts caps no hi són, i no es fan ni es reben trucades. A més a més, com molta gent ha passat la nit de passeig, al parc o xerrant a casa amb els amics, la son els amenaça durant tot el matí, fins que arriben a casa i fan la migdiada.

S’han fet estudis que calculen que la productivitat durant el ramadà disminueix un 25 per cent. Trobo que, tot i l’espectacularitat de la dada, per alguns països del Pròxim Orient, sobretot del golf Pèrsic, aquesta xifra es queda curta.

Fa uns anys es va popularitzar un dibuix del caricaturista jordà Imad Hajjaj, que resumeix amb ironia un dia de ramadà d’un musulmà corrent:

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf Pèrsic

“Cadena de producció diària: dormir, treballar, dormir, fer l’iftar, televisió, ressopó, dormir…” (@EmadHajjaj).

COM ES FELICITA EL RAMADÀ?

Existeixen diverses fórmules per felicitar el ramadà. Totes són en àrab, però poden variar en funció del país. Les expressions més comunes amb les que podeu felicitar els vostres amics musulmans són: ramadan karim i ramadan mubàrak (hi ha gent que diu que la segona expressió sona més formal).

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Ramadà musulmans golf Pèrsic

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Comença el ramadà

Anuncis de televisió i humor en ramadà

Llegir l’Alcorà en ramadà

Què és l’Aixurà?

Comparteix això:

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Islam i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Què és el ramadà i què s’hi fa?

  1. JRRiudoms diu:

    Gràcies per la informació que ens dóna amb els seus articles. Son una bufarada d’aire fresc, que trenca l’alè viciat d’ignorància, falsetats i mala fe que traspuen moltes de les notícies i opinions dels mitjans “oficials” (ja siguin públics o privats) quan toquen (més ben dit, quan enmer…) temàtiques de conciència / fe que no pertanyen a la doctrina catòlica romana (i quan fan referència a aquesta, sel’s hi veu massa el llautó proselitista [o caldrià dir “atontament”?]). Atentament

    • arabislam diu:

      Estic d’acord que, en general, hi ha massa prejudicis al voltant dels temes de consciència i fe. També quan tracten l’Església catòlica. Però crec que, en general, no és un tema de mala fe. Ja sabeu que, moltes vegades, els titulars d’actualitat de qualsevol tema són un seguit de frases fetes, de tòpics, d’idees preconcebudes, de judicis de valor…

      I gràcies a vosaltres. Als que seguiu l’actualitat i llegiu el bloc amb esperit crític.

      Jordi Llaonart

  2. Miquel diu:
    Un muslumà que visqui a Noruega ho tindrà molt més fotut, perquè allà el dia a l’estiu és molt més llarg, i el periode en què no es distingeix el fil blanc del fil negre pot arribar a ser d’una hora escassa.
    • arabislam diu:

      Efectivament, és difícil seguir aquestes tradicions al cercle polar àrtic. Perquè cada cultura, i qualsevol de les seves manifestacions, és filla d’un poble concret que ha viscut una història i ha tingut unes necessitats concretes.

      Amb tot, aquest tema se’l van començar a plantejar experts en llei islàmica quan els primers musulmans van arribar al nord d’Europa. Acostumen a proposar que la persona que viu allà on no es pon el Sol faci les oracions mirant el rellotge, i no pas el Sol. I que distribueixi les cinc oracions diàries durant la jornada. Pel que fa al dejuni, proposen menjar a l’hora que han decidit fer l’oració que correspondria a la posta de Sol. Alguns, més pràctics, proposen fer els horaris de l’indret més proper on sí es distingeixi el dia de la nit.

      Jordi Llaonart

  3. Eva diu:
    Ací al Marroc es parla molt de la ‘tramdina’ (ترمضينة), de la irritabilitat i l’agressivitat que prooca el dejuni (i sobretot l’abstinència de tabac i de cafè o te). Els diaris duen articles sobre el tema, consells per evitar-ho…

    (Per cert, un article molt interessant, com sempre).

    • arabislam diu:

      Gràcies per l’aportació. Sí, això que comentes passa arreu i per diversos motius. Les ciutats són molt grans i hi ha massa estímuls (coses que ens posen nerviosos), a més del problema afegit que arrosseguen les persones addictes al tabac. Tot això en una societat menys tradicional i menys religiosa. És a dir, menys pacient i que pot arribar a pensar que l’abstinència en ramadà és un problema, en comptes d’una oportunitat. Canviant una mica de tema, també es dóna el cas de la gent que endrapa cada dia un iftar descomunal i ha de passar la nit a les urgències de l’hospital.
      Jordi

  4. Anònim diu:

    Yo soy musulmana y todo lo que pone aqui esta muy bien :)♡♡♡♡y lo que decis vosotros no es verdad 🙁 di es verano y have mucha calor pues el musulman se aguanta $)

  5. laila diu:

    m’ha encantat aquesta web per fer el meu treball sobre el ramadan

Respon a Eva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà.

*