Egipte torna al passat, a la normalitat

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Egipte Germans Musulmans Mubarak Síria alcorà

Després d’una temporada de revoltes, manifestacions i il·lusió per possibles canvis, Egipte torna a la normalitat i cada dia s’assembla més al país que ha estat les darreres dècades. Aquesta setmana el règim ha posat les bases per a la seva autorenovació i ha celebrat un referèndum (14-15 de gener de 2015) per l’aprovació d’un conjunt d’esmenes al text constitucional que han estat redactades pels militars, pels que sempre manen a Egipte.

La consulta era una mena de prèvia per les eleccions presidencials, que ben aviat tornaran a situar el cap de l’exèrcit com a cap d’Estat i tancaran un període de tres anys de fets excepcionals que els militars es cuidaran prou que no es tornin a repetir.

Pel que fa al gran enemic de l’exèrcit, els Germans Musulmans, també recuperen la seva posició de sempre i tornen allà on eren en l’època de Hosni Mubàrak. És a dir, són perseguits però no aniquilats per les autoritats, alhora que es queixen del règim però no sembla que facin tot el que és a les seves mans per a canviar-lo. Fins i tot han fet una crida a l’abstenció -ells n’han dit boicot però a la pràctica ve a ser el mateix- en el referèndum a la “Constitució de l’Església” i “de les minories”, segons les seves pròpies paraules.

Tenint en compte que el més important de la consulta és el resultat, què en treuen d’abstenir-se? No seria millor oposar-s’hi? I quin ha estat el paper dels seus rivals salafistes en el procés? I ara què passarà a Egipte? En parlem a continuació.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Constitució a mida dels militars

Tot indica que els canvis en la constitució han estat aprovats pels votants pràcticament per unanimitat. Aquest text substituirà el que van ratificar fa tot just un any a instàncies del president que hi havia aleshores, l’islamista Muhammad Mursi. En aquell moment la constitució va ser redactada pels islamistes, mentre que les esmenes que s’han votat aquesta setmana les han fetes un grup de treball amb majoria de militars i polítics de l’era de Mubàrak.

La nova constitució conté 247 articles, 40 dels quals són nous, 100 han estat modificats respecte el text anterior i la resta no canvien. Diuen que és més civil que religiosa i que garanteix molts drets bàsics. Però el que compta és qui l’ha escrit, i no pas què hi diu, perquè el grup que té el poder de redactar-la és el grup que té la paella pel mànec i serà el que interpretarà i aplicarà la llei d’acord amb els seus interessos.

Amb tot, no podem passar per alt algunes novetats significatives del nou text que confirmen el canvi de rumb del país:

  • L’exèrcit guanyarà algunes parcel·les de poder a costa de la figura del president, que surt afeblida. Per exemple, li serà més difícil cessar el ministre de Defensa i ja no serà el comandament suprem de la policia.
  • La nova constitució permet la tornada a la primera línia de la política dels responsables de la dictadura de Mubàrak, que n’havien estat apartats durant la presidència de Muhammad Mursi.
  • Els Germans Musulmans passen a la semi clandestinitat, hauran de treballar discretament i d’amagat de les autoritats.
  • Els tribunals aplicaran la llei d’acord amb els interessos dels militars i els tribunals militars podran jutjar civils.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Egipte Síria Damasc Alcorà

Resumint, el poder polític torna als militars, però això no vol dir que la nova llei tingui una orientació menys islàmica. Egipte, mani qui mani, és un país islàmic perquè ho diu la llei i ho pensa la gent. És cert que la nova constitució atorga l’autoritat per interpretar la llei islàmica al Tribunal Constitucional, en comptes de la universitat d’estudis islàmics Al-Azhar, com era tradició. Però això podria ser a causa de la voluntat dels militars de no compartir el poder amb ningú, i no pas per qüestions ideològiques.

Ja veurem. La nova constitució també és plena d’articles que garanteixen el compromís amb les convencions internacionals de Drets Humans, amb la igualtat d’oportunitats, la llibertat de premsa, la no discriminació i la llibertat de culte. Però això, com els articles que parlen o deixen de parlar de l’islam, no vol dir res. Crec que són simplement paraules escrites en un paper i promeses de cara a la galeria.

Percentatge de participació

Algunes veus ja comencen a posar en dubte la legitimitat del referèndum constitucional perquè no ha aconseguit atraure una majoria àmplia d’egipcis a les urnes. Quanta gent ha votat? Menys de la meitat del cens?

Però jo crec que el fet d’insistir en la importància de la participació és un exercici inútil. Allò que compta és que hi hagi llibertat per votar i el resultat final. Si voleu saber exactament a quanta gent representa la nova constitució, ja us ho dic: al 98 per cent dels egipcis. Qui no ha votat no hi és comptat.

Em permeteu que faci un breu parèntesi i us plantegi una reflexió al respecte de la representativitat dels líders polítics en els sistemes dictatorials o poc transparents i en els sistemes democràtics? Sabeu quin percentatge de la població catalana va votar, per exemple, pel nostre president el 2012? Cap el 15%, només. Pel que fa al primer partit de l’oposició va rebre el vot del 7% de la població. Sé que la població no és el mateix que el cens, però plantejat així oi que podríem arribar a pensar que els nostres polítics parlen per tot un poble quan, en realitat, només representen quatre gats, com a Egipte?

Comparant aquestes dades i el 98% de vot afirmatiu en el referèndum d’Egipte em demano, què pot arribar a ser més frustrant a nivell social i fer més infeliç la gent que no està d’acord amb la política del seu govern?

  • Que s’imposi una minoria contra una àmplia majoria participativa que ha votat divereses alternatives que no arribaran mai a fer-se amb el poder ni a decidir res, com passa a Europa.
  • o bé la victòria d’uns pocs que voten, davant la majoria que voluntàriament s’absté i es manté al marge del procés polític?

Disculpeu si aquestes reflexions en veu alta ens han fet perdre el fil del relat dels esdeveniments a Egipte…

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà Egipte

Objectius dels Germans Musulmans

L’exèrcit i els Germans Musulmans són intel·ligents i fan allò que han de fer per a assolir els seus objectius. Avui per avui, l’objectiu número ú dels islamistes és islamitzar la societat de veritat, promovent els valors i la moral islàmica des de la base. I per això no cal ser al govern. Més aviat tot el contrari. I de moment els ha anat prou bé a través del treball directe i el compromís amb les classes populars.

En canvi, els militars volen mantenir-se al poder costi el que costi. I si l’única via possible és la repressió sobre qualsevol veu dissident, reprimiran sense cap càrrec de consciència. Així de senzill.

Vegem ara quin és el paper del tercer i quart grups polítics en disputa, els demòcrates i els salafistes.

Oferta electoral

Un dels punts que acostuma a valorar l’opinió pública de l’Egipte postMubàrak és que ara gaudeixen d’una veritable oferta electoral. Amb tot, jo no trobo que la situació sigui molt millor que fa uns anys. O és que el país no està dividit socialment en dos bàndols i no pas vint-i-quatre? Calen eleccions plurals per a regular aquesta divisió binària?

El principal partit de l’oposició són els Germans Musulmans, un grup al quan no li ha sabut greu no manar durant dècades, perquè ja li va bé islamitzar el país poc a poc, des de l’ombra. Perquè així el procés és més efectiu. Si aquest partit tant important no es pren ni la molèstia de fer campanya per tombar una constitució redactada pels seus enemics, de quina alternativa electoral estem parlant?


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


I els demòcrates?

Els islamistes s’enfronten a un grup de gent que presumeix en veu alta de ser divers, però que, a la pràctica, actua amb certa unitat. Quan els Germans Musulmans van guanyar legítimament les eleccions, els grups que deien estar en contra de Mubàrak i l’exèrcit i que treballaven per un estat democràtic, es van manifestar en massa fins a provocar un cop d’estat popular contra el primer president escollit democràticament de la història del país. Si no els agrada que un president escollit democràticament canviï les lleis de l’època de la dictadura, quina alternativa volen aquesta gent?

Sembla que no se n’adonin que les alternatives poden ser democràtiques o positives pels interessos dels prodemòcrates, però no tot alhora. Com aquests grups han comprovat que amb l’arribada de la democràcia els seus plantejaments han estat els primers marginats de l’escena política, de vegades acaben actuant i prenent decisions que beneficien el retorn de l’exèrcit al poder.

Els salafistes aproven la constitució

Una de les grans novetats i dels aspectes més destacats dels recents processos electorals a Egipte ha estat la participació per primera vegada a la història dels salafistes organitzats al voltant de partits polítics.

Els salafistes tenen com a objectiu la restauració de la fe i la pràctica islàmiques tal i com eren en temps de Mahoma i les primeres generacions de musulmans, entre els segles VII i IX. Els ulemes salafistes més destacats sempre han rebutjat la participació en el joc polític democràtic perquè, segons els seus principis, l’organització política i social ha de basar-se en la xaria. De fet, fins i tots alguns havien prohibit durant molt anys als seus seguidors que votessin.

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà Egipte

Tot va començar a canviar durant les grans protestes populars de la plaça Tahrir contra el règim de Hosni Mubàrak. Molts ulemes seguien oposant-se a la protesta popular contra un líder musulmà, però, poc a poc, va anar guanyant pes la proposta dels més pragmàtics d’aprofitar la situació i fer-se un lloc en el nou panorama polític.

Els salafistes saben, com explico a l’article Ara, que ja voten, passem dels demòcrates egipcis que, de vegades, sembla que l’opinió pública i els mitjans només tenen en compte els moviments socials que reben el suport d’un partit polític.

El problema dels salafistes de cara als seus electors és que, tan bon punt s’ha convertit en partit, han començat a comportar-se de manera realment miserable. Per començar, aquesta setmana han demanat el vot favorable a la constitució, a la Carta Magna que beneeix el cop d’Estat contra Mursi, que margina els Germans Musulmans de la vida pública i que retorna el poder a l’exèrcit.

És a dir, que s’han estimat més perjudicar el seu rival polític directe que lluitar per conservar les lleis que defensaven una visió més islàmica d’Egipte. Ja vaig advertir, tot just començada la revolta, que molta gent s’havia fet falses il·lusions sobre els esdeveniments a Egipte i que els partits i els diputats electes anirien caient, a mesura que fossin escollits, en les xarxes de la rutina del poder.

Supervivència del règim militar

Precisament avui he sentit un analista que forma part d’aquest grup i que assegura que l’arrel del problema d’Egipte és la repressió i que l’acord entre l’exèrcit i els Germans Musulmans és necessari per a garantir l’estabilitat del país. Que sense acord no hi haurà estabilitat. No hi estic d’acord.

L’actual règim militar egipci es mantindrà i serà estable precisament a base de repressió i no perquè faci cap gest d’obertura ni cap passa envers la democràcia. La possibilitat d’una millora en la situació econòmica i democràtica és tan remota que ni me la imagino. Tenint en compte els milions de persones que són i els pocs recursos que tenen, tenint en compte que els més rics no voldran compartir mai les seves riqueses amb els més pobres, i tenint en compte que el país està dividit en dues faccions, ho trobo francament difícil. Ja us vaig explicar una vegada que els problemes d’Egipte no tenen solució.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Els problemes d’Egipte no tenen solució

Per què l’exèrcit egipci no actua contra els islamistes

Això és el que va passar al Caire

Ara, que ja voten, passem dels demòcrates egipcis
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Egipte i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*