Egipte torna al passat, a la normalitat
Després d’una temporada de revoltes, manifestacions i il·lusió per possibles canvis, Egipte torna a la normalitat i cada dia s’assembla més al país que ha estat les darreres dècades. Aquesta setmana el règim ha posat les bases per a la seva autorenovació i ha celebrat un referèndum (14-15 de gener de 2015) per l’aprovació d’un conjunt d’esmenes al text constitucional que han estat redactades pels militars, pels que sempre manen a Egipte.
La consulta era una mena de prèvia per les eleccions presidencials, que ben aviat tornaran a situar el cap de l’exèrcit com a cap d’Estat i tancaran un període de tres anys de fets excepcionals que els militars es cuidaran prou que no es tornin a repetir.
Pel que fa al gran enemic de l’exèrcit, els Germans Musulmans, també recuperen la seva posició de sempre i tornen allà on eren en l’època de Hosni Mubàrak. És a dir, són perseguits però no aniquilats per les autoritats, alhora que es queixen del règim però no sembla que facin tot el que és a les seves mans per a canviar-lo. Fins i tot han fet una crida a l’abstenció -ells n’han dit boicot però a la pràctica ve a ser el mateix- en el referèndum a la “Constitució de l’Església” i “de les minories”, segons les seves pròpies paraules.
Tenint en compte que el més important de la consulta és el resultat, què en treuen d’abstenir-se? No seria millor oposar-s’hi? I quin ha estat el paper dels seus rivals salafistes en el procés? I ara què passarà a Egipte? En parlem a continuació.