Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Quan li van dir al conseller Nadal que parlava molt a poc a poc, va dir que no era veritat, que nomes mesurava les paraules, perquè quan es te un càrrec important, s’ha d’anar amb compte amb el que es diu.
Al Sr. Josep Pérez Moya, director general de transit, li haurien de dir que parles mes a poc a poc, així, potser no diria coses com, que s’haurien d’estrènyer els carrils a les autopistes, perquè la gent no corri tant.
Quan van posar la limitació a 80 km. a les autopistes d’entrada a Barcelona, van dir que es feia per reduir la contaminació, i els accidents, doncs be, estrènyer els carrils, no se si reduiria la contaminació, però de segur que els accidents augmentarien de forma ostensible, ja que el risc de topada en cas de distracció, seria molt mes gran, perquè en els avançaments, els vehicles estarien mes junts. I pels camions, es molt arriscat fer un avançament quan no hi ha un mínim de distància de seguretat.
Aquí teniu com a exemple aquesta foto, (N-340 a St Vicenç del Horts) es van estrènyer els dos carrils que hi havia, i es va treure una de les voreres, per fer-hi passar un segon carril de baixada. Els camions no poden anar pel carril del mig, i està limitat a 60 km/h, però la limitació de velocitat no es respecta gaire, i de totes maneres, quan coincideixen en línia dos camions i un cotxe, impressiona bastant. Ara ja hi ha una variant que treu transit a aquesta carretera, i potser ja es podria tornar a deixar en dos carrils, ni que fos nomes pels ciclistes, es molt arriscat anar per aquí en bicicleta, la vorera es estreta te una barana protectora i una bicicleta no passa, i una persona, ha de passar com si fos una pintura Egípcia.
El Mes de Maig de l’any passat, un alt càrrec de la Generalitat (no se si era el mateix d’ara), ja va dir que s’hauria de limitar la circulació de camions a les hores punta, del qual, ja en vaig parlar aquí. Aquesta vegada, no han trigat ni vint-i-quatre hores a dir que això d’estrenyer els carrils, no seria viable, però, potser el que no es viable es que hi hagi tants inútils en llocs de tanta responsabilitat.
Al Sr. Josep Pérez Moya, director general de transit, li haurien de dir que parles mes a poc a poc, així, potser no diria coses com, que s’haurien d’estrènyer els carrils a les autopistes, perquè la gent no corri tant.
Quan van posar la limitació a 80 km. a les autopistes d’entrada a Barcelona, van dir que es feia per reduir la contaminació, i els accidents, doncs be, estrènyer els carrils, no se si reduiria la contaminació, però de segur que els accidents augmentarien de forma ostensible, ja que el risc de topada en cas de distracció, seria molt mes gran, perquè en els avançaments, els vehicles estarien mes junts. I pels camions, es molt arriscat fer un avançament quan no hi ha un mínim de distància de seguretat.
Aquí teniu com a exemple aquesta foto, (N-340 a St Vicenç del Horts) es van estrènyer els dos carrils que hi havia, i es va treure una de les voreres, per fer-hi passar un segon carril de baixada. Els camions no poden anar pel carril del mig, i està limitat a 60 km/h, però la limitació de velocitat no es respecta gaire, i de totes maneres, quan coincideixen en línia dos camions i un cotxe, impressiona bastant. Ara ja hi ha una variant que treu transit a aquesta carretera, i potser ja es podria tornar a deixar en dos carrils, ni que fos nomes pels ciclistes, es molt arriscat anar per aquí en bicicleta, la vorera es estreta te una barana protectora i una bicicleta no passa, i una persona, ha de passar com si fos una pintura Egípcia.
El Mes de Maig de l’any passat, un alt càrrec de la Generalitat (no se si era el mateix d’ara), ja va dir que s’hauria de limitar la circulació de camions a les hores punta, del qual, ja en vaig parlar aquí. Aquesta vegada, no han trigat ni vint-i-quatre hores a dir que això d’estrenyer els carrils, no seria viable, però, potser el que no es viable es que hi hagi tants inútils en llocs de tanta responsabilitat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La teva frase final dibuixa a la perfecció l’arrel del problema: d’on no n’hi ha, no en pot rajar.